Publicitat
Publicitat

BONDIA

La seqüela invisible del terratrèmol

DALT D’UN AVIÓ desencaixat pels llamps i trons d’una tempesta, a bord d’un vaixell batut per les onades d’un temporal o atrapats dins un ascensor aturat entre dos pisos només tenim un pensament: que s’acabi el malson i tornar a trepitjar terra ferma. La terra sempre sembla el refugi definitiu. Però la terra no sempre és ferma. Amatrice era un poble, avui és una muntanya de runa. Les conseqüències més greus d’un terratrèmol són, esclar, la mort i la destrucció material. Però hi ha una seqüela que acompanyarà els supervivents, i és que a partir d’ara desconfiaran de la terra i mai més no els semblarà ferma. Saltaran sobresaltats així que notin qualsevol tremolor o sentin un soroll subterrani més o menys somort. La por d’un terratrèmol no passa mai del tot i és desoladora, perquè avisa que no hi ha un lloc segur a la terra on refugiar-se.