El dolor d’una filla i d’uns pares

Es comprèn que la medicina i el dret caminin amb extrema precaució sobre la línia que separa la vida de la mort. És així a tot el món, i és desitjable, perquè estem parlant de garantir el dret a la vida i prevenir abusos. El que no es comprèn és que uns pares hagin de suplicar una mort digna per a la seva filla, com els ha passat als pares de l’Andrea, la nena gallega afectada per una malaltia degenerativa irreversible. Revela la falta de sentit comú dels responsables de l’hospital, la intuïble interferència ideològico-política i la falta de caritat que suposa que, en el moment més dramàtic de la seva vida, uns pares, que voldrien fer el dol en pau i discreció, hagin de posar-se davant les càmeres de televisió per poder fer tota la pressió necessària. Dolor sobre dolor.