Misc 04/03/2015

Cansats del procés o de la gestió dels partits? L'editorial d'Antoni Bassas

2 min

El Periódico pública avui una enquesta sobre les eleccions del 27-S. Si fer una enquesta preelectoral sempre és un esport de risc, més ho és a set mesos d’unes eleccions, però aquesta ens dóna una dada molt significativa:

Per primera vegada en 35 anys d’eleccions al Parlament, la suma de CiU i Esquerra no arribaria a la majoria absoluta. Segons l’enquesta, això es deuria a la caiguda de CiU, que encara que guanyaria les eleccions, perdria 21 o 22 diputats. Esquerra pujaria, però pujaria principalment gràcies als vots d’exvotants de Convergència, amb la qual cosa el pastís dels dos grans partits del sí els deixaria a 8 o 10 escons de sumar la majoria absoluta. Dit d’una altra manera, la majoria absoluta parlamentària per a la independència només s’obtindria amb la suma dels escons de CiU, ERC i la CUP.

Hi hauria dos grans guanyadors de les eleccions: Ciutadans, que seria tercera força amb el triple de diputats que ara, i Podem, que entraria per primera vegada al Parlament i enviaria el PSC a una pobríssima sisena posició, amb 10 o 11 diputats.

La lectura aritmètica de l’enquesta porta a la immediata conclusió que avui el procés ha perdut empenta, o que s’expressaria a les urnes amb menys empenta, detall no menor, tenint en compte que CiU i ERC volen donar caràcter plebiscitari al 27-S, o sigui, convertir les eleccions en un instrument el més semblant al referèndum que l’estat espanyol impedeix celebrar a diferència del Canadà amb Quebec o el Regne Unit amb Escòcia.

També podríem preguntar-nos qui ha perdut empenta, exactament. El procés o Convergència? Però també podríem observar que ni amb tot el desgast de la crisi i del cas Pujol, ni amb tota la fractura amb Unió que avui ja és oberta amb les crítiques de Duran a Diplocat, Esquerra faria una pujada capaç de derrotar CiU, que tornaria a guanyar les eleccions.

I tot i així, l’enquesta demostra que quan es tracta de votar al Parlament, Catalunya conserva el seu propi sistema de partits, amb CiU i ERC al capdavant, amb Ciutadans que seria la tercera força i amb Podem, que a Espanya es presenta com a opció fins i tot guanyadora, acabaria entrant-hi, però com a cinquena força.

És evident que la falta de somriures, de sintonia entre CiU i ERC, el fet que la idea dels beneficis de la independència no té ningú que li parli, l’alimenti d’una manera sostinguda, argumentada, il·lusionant, posa els dos partits grans davant l’evidència que no tindran salvació individual. De què li serviria a CiU guanyar amb 30 escons, de què li serviria a Esquerra pujar per quedar segona?

Només és una enquesta, han de passar les municipals amb els seus pactes, veurem canviar els estats d’ànim, 2,3 milions de votants del 9-N no desapareixen de cop i volta. Però prenem nota de la tendència, i avui la tendència somriu als que fins ara només han sabut dir “aquests catalans ja es cansaran”.

De què estan cansats els catalans pel dret a decidir i pel sí-sí? Del procés o de la gestió dels partits?

stats