Publicitat
Publicitat

Rajoy parlant de nacionalismes amb Gürtel trucant a la porta. L'editorial d'Antoni Bassas

Aquesta mitjanit ha començat la campanya electoral a Andalusia, i així ha començat també l’any més incert i decisiu en la curta de història de la democràcia espanyola: eleccions andaluses, municipals, catalanes plebiscitàries i espanyoles. Els catalans tindrem  l’oportunitat de passar tres vegades per les urnes, i es dibuixa a les enquestes i en l’ambient una tendència: un gran vot de càstig als partits que han governat fins ara, un càstig que en alguns casos es traduirà en abstenció i en altres es convertirà en el vot de la il·lusió per als dos grans projectes de canvi, de substitució radical de l’‘status quo’, nascuts de la crisi: el que encarna el sobiranisme a Catalunya i el que representen Podem i Ciutadans –a Espanya, Podemos i Ciudadanos.


El CIS va publicar ahir l’enquesta d’Andalusia: guanyaria la socialista Susana Díaz, però lluny de la majoria absoluta, el PP es desplomaria –també Esquerra Unida– i el pacte més probable seria PSOE-Podem.


El dia de les municipals hi haurà autonòmiques a 13 comunitats, entre les quals, Madrid. El PP no té encara candidats ni a l’alcaldia i ni a la Comunitat. I falten menys de tres mesos. L’operació Ana Botella va ser un fracàs, i ara tindrà temps de prendre’s molts i relaxants cafès amb llet. A l’actual president de la Comunitat li estan investigant la compra d’un àtic a Marbella, i qui ha decidir els candidats, Mariano Rajoy, no en diu res, encara. Per què? No es perdin l’anàlisi que en fa avui Joan Rusiñol, el nostre delegat a Madrid. Explica que el PP a Madrid està rostit per la corrupció, i Rajoy sap que té plom a les ales per fer net perquè el cas Gürtel l’esquitxa –el jutge va fer seure ahir 40 imputats a la banqueta i ha imposat finances al PP i a l’exministra Ana Mato–, de manera que té dues opcions: enfrontar-se de cara als problemes –que no és el seu estil– i acabar amb tot allò que faci olor d’Esperanza Aguirre i preparar-se pel foc amic o buscar una solució de compromís, però que no aportaria la neteja necessària.


Ahir, per cert, Rajoy va entrar en campanya amb un dur al·legat on sense dir cap nom se li van entendre tots: contra el sobiranisme a Catalunya, contra Podem, contra Ciutadans. Va criticar els nacionalismes i els radicalismes, el que sentit en boca del president d’un partit nacionalista espanyol, tancat al diàleg, semblava, com diu avui Alzamora, un autoretrat involuntari.


Hi ha nervis al PP, com ho demostra l’atac a Ciutadans i l’atac a Albert Rivera. Ahir vaig expressar en una aula de la Universitat Autònoma una reflexió semblant a la que publica Xavier Bosch a la contra: és veritat que Ciutadans no ha governat mai, a Rivera l’estan encimbellant per frenar Podem, que cau bé perquè és la veu de l’unionisme a Catalunya i li poden haver donat molts minuts de televisió: però els ha aprofitat, i si puja és perquè és un jove que té xerrameca en un país amb greus llacunes d’oratòria. A Amèrica diuen: “Primer guanyes l’argument, i després guanyes el vot”.


Enmig de tanta incertesa electoral, algunes certeses: mirin l’anunci d’agraïment que ha publicat en anglès l’organització del congrés de telefonia, que s’acomiada desitjant vivament tornar al Congrés de l’any que ve. Diumenge podran veure l’entrevista que hem fet al fundador de Wikipedia, Jimmy Wales, que es declarava entusiasmat amb BCN i la descrivia com “sofisticada”. En contrast, les declaracions del conseller Mas-Colell: “El que rebem els catalans després que passi per l’Estat no és normal i no respon a les nostres necessitats”.


Serà bo que ho recordem quan passem per les urnes.