Publicitat
Publicitat

'Mobile: el metro ple de corbates, acreditacions i accent: l'editorial d'Antoni Bassas

Aquest matí ha començat a Barcelona el congrés mundial de telefonia mòbil.


Com se sap que comença el congrés? Perquè els vagons del metro de la línia 1, la vermella, la que porta a la plaça Espanya, s’omplen de milers de congressistes, la immensa majoria homes, vestits amb americanes ‘low cost’, colls blancs, credencial penjada, parlant anglès, coreans, xinesos, japonesos…


Parles del Mobile i sembla que parlis d’uns Jocs Olímpics: 90.000 congressistes, 201 països, 4.000 periodistes, 430 milions d’impacte econòmic, 12.000 llocs de treball temporal creats… I ve Zuckerberg, de Facebook, i Wales, de Wikipedia...


Tot és tan gegantí i tan modern i tan cosmopolita que convida a una distància saludable, però, tot i així… cal admetre que avui, un congrés de telefonia s’ocupa de la nostra vida, i més que se n’ocuparà, ben bé com un congrés de cardiologia o d’oncologia.


El mòbil és l'objecte tecnològic que més gent ha adoptat en la història de la humanitat. Avui passem més estona amb el mòbil que amb cap altra cosa o persona.

I això és així, perquè el mòbil ja no és un telèfon, és un ordinador, i això és el que el fa tan poderós.


Un mòbil d’avui té la potència d'un ordinador de taula de fa cinc anys.


De cada 1.000 persones que estan veient aquest vídeo, 333 ens estan veient pel mòbil. De cada 1.000 persones que llegeixen l’ARA, 500 el llegeixen pel mòbil.


El canvi ha estat tan ràpid que a vegades els germans d’una mateixa família sembla que siguin de generacions diferents. Fa deu anys, els pares explicaven com una gran novetat que després de sopar, el fills ja no seien amb els pares davant la tele, sinó que se n’anaven a seure davant l’ordinador. Avui, els fills més petits han tornat seure amb els pares davant del televisor, però a la mà hi porten el seu mòbil, i els programes i els partits de futbol tenen una segona vida en la segona pantalla, que també va plena de ‘whatsapps’ i ‘instagrams’, l’‘insta’ per a la colla.


El mòbil és la nostra oficina de butxaca, la viva realització dels somnis del segle XXI. El mòbil és com els nens de la meva generació ens imaginaven com seria el futur.


Un dels interrogants que ens planteja el mòbil és entendre quin és l'impacte a llarg termini d'aquestes noves maneres de comunicar-se, perquè cal tenir en compte que el cervell és plàstic, i el nostre cervell, en funció de com l'exercitem, es va adaptant i canviant. S'ha de veure de quina manera estem transformant el nostre cervell en funció del que estem fent. Ara tenim tantes coses disponibles a la punta dels dits, les 24 hores del dia, els set dies de la setmana, que una qualitat com l’autocontrol és molt important, no com en el passat on no teníem tantes coses a l’abast. Tinguessis autocontrol o no, com que no hi havia res, era imposat per l'entorn.


El mòbil ens obra de bat a bat la gran polèmica dels nostres dies: el valor de la privacitat, del secret de les comunicacions, del secret de la nostra localització. De les nostres dades. Les empreses de telefonia parlen d’un concepte que ho diu tot: la mineria de dades. Poden arribar a saber què pensem gairebé sense entrar al nostre cervell.


El mòbil s’ha convertit, també, en un objecte d’estatus, com durant dècades, i encara ara, ho ha estat el cotxe.


Es venen 45 mòbils cada segon. L’internet de les coses, a què ahir dedicàvem el diari, els objectes connectats, des de termòstats fins a raspalls de dents, passant per cotxes, forquilles o fins i tot la roba… Les primeres espases del sector de la mobilitat s'imaginen un món en què tot està connectat a internet, i en el qual les màquines parlen entre elles.


El Mobile World Congress ja no és un congrés de mòbils, és una oportunitat per entendre el present i per veure el futur.