Publicitat
Publicitat

La crispació és vella política. L'editorial d'Antoni Bassas

Un campanya electoral és una sobredosi de política, i si la política en les dosis habituals ja no és de gaire qualitat, es comprèn que la cosa no millorarà en els 15 dies de campanya. Ara, el problema és quan empitjora, que és el que està passant aquests dies. Que la campanya per les municipals ens està empitjorant com a societat.

Per un cantó, el Partit Popular estén el discurs xenòfob d’Albiol. La candidata de Rubí està “lepenitzant” la campanya amb missatges com ara “A Rubí, els llocs de treball, per als rubinencs. Primer els de casa!”, així, amb un signe d’admiració, per si no havíem notat la xenofòbia.

Sense deixar d’admetre que en algunes ciutats del país, com que els més pobres són immigrants magribins o paquistanesos o sud-americans i s’han emportat ajudes públiques per davant dels una mica menys pobres, que són fills o néts de la immigració espanyola de fa 50 anys o catalans de tota la vida, pretendre que la solució és dividir la societat entre els d’aquí i els de fora, és senzillament un recurs inadmissible. I si parlem de llocs de treball, recordem que la immensa majoria dels que han vingut a treballar a Catalunya, i a Europa en general, aquests darrers 15 o 20 anys van trobar una feina que algú d’aquí els va donar, probablement perquè els podia pagar menys. No s’hi val que ens interessin els de fora quan són mà d’obra i no ens interessin quan són persones amb necessitats.

Per no parlar del mal que fa això a les joves generacions de nous catalans, nascuts aquí, escolaritzats aquí. Si el PP creu que convertir-se en la nova Plataforma per Catalunya és la manera de sortir de la irrellevància política, aconseguirà un nou rècord de baixesa pública.

I la campanya ens empitjora també quan entra en terrenys de crispació. Colau va dir que el dia 24 escollirem entre màfia i gent, on ‘màfia’ seria CiU i ‘gent’ seria ella. És inadmissible per a algú que ha arribat amb la fresca etiqueta de nova política. Els insults no són nous, són vells, i fan mal. A un candidat de CiU el van agredir físicament a Nou Barris. Algú que té la credibilitat guanyada a pols amb la PAH, algú que il·lusiona milers i milers d’intencions de vot, algú que podria ser alcaldessa de Barcelona no hauria de fer un discurs tan divisiu, tan gruixut. Explotar la indignació de la crisi i de la corrupció amb expressions així és pobre, i ja tenim prou pobresa econòmica per ara afegir-hi la conceptual.

D’aquests eleccions en sortirà, segur, la primera gran fotografia de com ens ha deixat la crisi, la corrupció, el canvi digital. Estem vivint anys de gran transformació social  de la seva mà, està a punt d’arribar una gran transformació política. Però transformació no pot ser divisió, no pot ser odi de classe. Transformació ha de ser regeneració, i els insults i la crispació no regeneren.