En l’hora de l’elogi fúnebre a Castro

MOLT ABANS que el procés enfrontés les famílies per Nadal (que es recuperi, exministre) el món occidental ja havia descobert el tema que més i millor ha espatllat l’harmonia de qualsevol dinar familiar: Fidel Castro. Des de dissabte, hem assistit a un revival digital de la discussió a crits, en una nova demostració que les nostres opinions tendeixen a justificar la nostra biografia, i que en el cas dels ex o postcomunistes es resumeix en: a Castro, ni tocar-lo. Fer-ne l’elogi fúnebre prescindint de la prohibició dels partits, del dret a reunir-se o manifestar-se o de l’existència de presos polítics equival a considerar menor una mancança intolerable de llibertat contra la qual aquí vam lluitar i que tampoc no hauríem de voler per a la Cuba del segle XXI.