Quan l’oposició crida l’eslògan del sí: “Democràcia!”

BarcelonaHi ha son i cansament quan comença la sessió a les deu del matí, però a les files de Junts pel Sí sembla el cansament alegre de després de la nit de festa, més que el del paisatge després de la batalla: ja estem convocats, la llei continua viva, Twitter va anunciant cada minut el nom d’un nou alcalde que firma la carta del Govern amb els requeriments per a l’1-O, la Guàrdia Civil està escorcollant el maleter del personal de neteja d’una impremta de Constantí a la recerca de material imprès i la CUP de Reus porta una butlleta del referèndum als agents de la Benemérita perquè no busquin més. Un conseller opina que el TC s’ha cansat de fer de noi dels encàrrecs i no deixarà que la vicepresidenta li marqui les hores de reunió. Fins i tot un altre conseller, que se’n va anar al llit amoïnat per la imatge de trencadissa interna que va simbolitzar el ple d’ahir i per la pèrdua de relat en favor de la bronca, confessa que el malestar se li passa quan es pregunta a ell mateix la pregunta dels 2,37 milions: quina és l’alternativa?

Però llavors, com la tempesta que trona de lluny, la fiscalia anuncia querelles, el consell de ministres es reuneix i el president del Parlament Europeu proclama que qui toca Madrid toca Brussel·les. (Escolta, Europa, la veu d’un fill que et parla en una llengua no estatal: ¿no tens un morro que te’l trepitges quan t’omples la boca de construcció europea i després, així que t’ho demana un estat, proclames que hi ha “assumptes interns” i ens deixes a l’estacada? Si aquests són els musclos amb patates fregides que s’hi donen -que diria la Moliner- entens per què volem un estat?). I així, es veuen males cares d’alguns elements de JxSí que comenten que la CUP ha aconseguit que comenci el debat i aprovació de la llei de transitorietat abans de dinar. JxSí volia fer-ho al vespre o avui per tornar la imatge de normalitat al Parlament, per ressaltar les conclusions de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya i a l’espera del que pogués dir el TC.

L’hecatombe

Però no, a les dues i cinc, mentre el vicepresident segon de la Cambra, José María Espejo-Saavedra, mastega xiclet ostensiblement, la portaveu parlamentària de Junts pel Sí aixeca el dit i la presidenta Forcadell li demana que per què. Rovira s’explica, Anna Gabriel remata i llavors explota l’hemicicle. En la repetició a càmera lenta s’observa com la presidenta anuncia que suspendrà la sessió i els grups de l’oposició parlaran després, però quan està a punt d’acabar la frase el Govern s’aixeca i se’n va de la sala, llenguatge corporal inconfusible que convida la presidenta a dir, finalment, “se suspèn la sessió”, cosa que provoca l’hecatombe: els grups criden (destaca la veu enfurismada d’Iceta: “Ja està bé! Ja està bé!”), la presidenta diu: “Volen continuar? Doncs continuem”, i la sessió continua uns minuts per quedar suspesa, finalment, fins a un quart de quatre.

Tothom a dinar. Al menjador del Parlament hi ha unes teles amb imatge i sense so. Dinem amb Rajoy, que parla des de la Moncloa. Llarga reunió de la mesa i de la junta de portaveus. Als passadissos, comentaris sobre les ocasionals incompatiblitats de la personalitat conciliadora dels dos presidents, Puigdemont i Forcadell, amb el despietat ecosistema polític. Quan es reprèn la sessió, a quarts de sis, es repeteix el filibusterisme d’ahir, però el to va augmentant a cada portaveu. Més que el to, la velocitat: tots parlen torrencialment i contundentment, com si fossin personatges d’Aaron Sorkin. “Serem aquí, defensant la democràcia, fins que es congeli l’infern!”, brama el diputat Fernández del PP. I llavors arriba el moment Coscubiela, que provoca l’ovació de Ciutadans, el PSC i el PP (però només d’una part del seu propi grup, ningú no és perfecte), i que, enduts per un moment de reversió catàrtica, criden a cor compassat: “Democràcia! Democràcia!” Just el que demanen els favorables al referèndum, les pancartes d’Òmnium i l’ANC que omplen el país i les lletres (3.600) que han acompanyat Mas i companyia als tribunals. A les nou de la nit, Forcadell dona dues hores per a les esmenes. Segueix tronant a Madrid i se sent a la Ciutadella. S’acosta l’aiguat. L’infern no s’ha congelat però el sopar es refredarà.