Misc 04/11/2013

Qui és el que viu a Màtrix?

i
Antoni Bassas
2 min
Proclamar la superioritat de la tercera via és viure a Màtrix.

Resulta digna d'estudi la suficiència vorejant la commiseració amb què bona part de l' establishment polític, econòmic i mediàtic contempla els partidaris de la independència de Catalunya i considera que viuen a Màtrix.

És digne d'estudi, perquè qualsevol observador imparcial conclouria que uns milions que es llancen al carrer el 2010 en protesta, i el 2012 i 2013 en festa, per dir que se'n van, no poden ser despatxats amb la teoria del porro col·lectiu i entendria que cal començar-hi un diàleg d'adults. És més, si els autosuficients es prenguessin seriosament la seva feina i es traguessin la bandera que els entela els ulls, veurien en la nova frontera catalana alguna cosa més que un desig nobilíssim, profundíssim, de dignitat i llibertat. Hi veurien una manifestació nacional d'un estat d'ànim internacional: el desig d'assolir una nova organització social eficient, més pròxima, com teoritza el politòleg Parag Khanna, com a resposta a la crisi econòmica que s'ha acabat convertint en una crisi de legitimitat del poder, sobretot del poder antic, exercit des de dalt, excloent i democràtic en l'aparença.

Però aquesta és una altra història. El cas és que entre els que sí que han començat a entendre que l'anhel d'independència és aquí per quedar-s'hi, s'ha posat en marxa la resposta de la tercera via, que en síntesi proposaria blindar l'autoritat del Govern en matèria de llengua i firmar una pacte fiscal que retornés a Catalunya els fruits del seu esforç.

I aquí es produeix el segon fenomen. Pel PP i el PSOE, i pels mitjans espanyols, la tercera via també es Màtrix. Ho és, perquè aquesta via ja és una pantalla superada. L'Estatut del 2006 anava d'això i va quedar esmicolat al Congrés primer i als despatxos després, i ho és perquè en el pensament pensable espanyol, no es pot premiar amb una negociació qui es porta malament dient que se'n vol anar. Com a molt es pot parlar de peculiaridades , que vol dir que després d'una tensa negociació permeterien blindar l'ús de biquini en lloc de mixto de jamón y queso . Per això, quan una enquesta com la d'ahir a El País proclama que la tercera via derrota l'independentisme, està descrivint el pols entre dues opcions que no existeixen a ulls de l'única font de legalitat vigent, que considera que tot el que no sigui l'estat de les autonomies harmonitzat és Màtrix. Per tant, proclamar la superioritat de la tercera via en nom del realisme és un acudit.

Com podem fer entendre a algú que ara el que porta les ulleres de la realitat virtual és ell? L'editorial d'ahir de l'ARA apuntava l'única solució possible en societats modernes, que és votar. I en això insistirem, per més que sapiguem que en matèria de vies, l'ample espanyol i l'europeu són diferents.

stats