Des del mateix moment en què vàrem saber que Convergència i Esquerra anirien juntes a una llista, va començar la campanya electoral del 27-S. I no podia començar més amunt: “Anem a totes”, va anunciar Raül Romeva. I Rajoy va contestar: “La independència de Catalunya no es produirà”. Preparin-se, per tant, per a dos mesos amb afirmacions d’alt voltatge.
(Bé, i naturalment, preparin-se per al mal gust, com el de l’encara ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que considera que Guardiola està disposat a anar a una llista electoral per diners, i que jugava a la selecció espanyola per diners. Com si algun esportista pogués negar-se a jugar amb la selecció espanyola, com si pogués triar de jugar amb Catalunya. Sobretot, com si se sabés d’algun jugador de qualsevol esport en alguna dècada de la història d’Espanya que hagués renunciat als diners per amor a la pàtria. L’argument del ministre és de pena, per dir-ho suaument. Però, vaja, en sentirem de pitjors, o sigui, que no caiguem en provocacions).
En el cantó del Junts pel Sí, Raül Romeva va dir ahir a Lídia Heredia, en una entrevista a TV3, que la seva candidatura és per guanyar, i que si no guanya, ni recollirà l’acte de diputat. S’entén la urgència d’“o tot o res” que dóna Romeva al vot, però fins i tot en el supòsit que gràcies a les eleccions Catalunya ho pogués guanyar tot, caldria molta feina negociadora, i no sembla la millor idea que Romeva afirmi que plegaria just quan s’està presentant. Sobretot perquè, com que la independència és un procés incert políticament i jurídicament, no cal afegir-hi més incerteses.
Per cert, fa 48 hores que algú va filtrar que Guardiola tancaria la llista i la seva presència no està tancada. Ni la de Lluís Llach. És que algú es va precipitar i va parlar més del compte? Cal afinar la coordinació. Però al cantó del govern espanyol és francament pitjor. Rajoy: “No hi haurà independència de Catalunya”. Molt bé, posem que no n’hi haurà. Però el que hi haurà, el que segur que hi haurà són al voltant de dos milions de vots per la independència. Què farà, senyor Rajoy? Els llençarà a la paperera? Ahir Rajoy va dir: “El meu govern està preparat per a qualsevol problema que pugui sorgir”.
Primer, el problema ja ha sorgit. Segon, el millor gestor no és aquell que resol problemes, sinó el que s’avança als problemes i impedeix que n’hi hagi. Tercer: què vol dir que el seu govern està preparat? Que té els números de mòbil de la policia i dels jutges perquè actuïn a Catalunya? De debò que al segle XXI no té res a dir a dos milions del que vostè considera compatriotes?
Saben què vol dir, això? Que el tractament polític que el govern espanyol dóna a les demandes des de Catalunya és entre ignorar-les i reprimir-les. Això és profundament antipolític i antidemocràtic.
Acabo amb dos records. El primer, per a tres periodistes espanyols, tres ‘freelancers’ desapareguts a la guerra de Síria dels quals fa una setmana que no se’n sap res. Esperem que estiguin sans i estalvis, i lliures.
I l’altre és per a Lluís Hernández, el que va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet durant 12 anys, des de les primers eleccions municipals, el 1979 fins al 1991. Era capellà catòlic i encapçalava la llista del PSUC. Al cel sigui.
