Misc 19/10/2015

Henriette Reker, exemple de dignitat. L'editorial d'Antoni Bassas

3 min

Aquesta dona es diu Henriette Reker. Dissabte la van apunyalar al coll. Diumenge es va convertir en la nova alcaldessa de Colònia. Hi havia eleccions i va guanyar-les per majoria absoluta.

Afortunadament, està fora de perill. La va atacar un home de 44 anys mentre cridava contra els refugiats. L’home, un cop detingut, va acusar Reker i Merkel d’estar inundant Alemanya de refugiats. Reker havia promès que milloraria les condicions de vida dels sirians ara que ve l’hivern, perquè molts viuen en tendes de campanya. Reker és independent al partit de Merkel, la CDU.

Alemanya espera rebre entre 800.000 i un milió de sol·licitants d'asil. Arreu del país s'han improvisat centres d'acollida, molts municipis estan al límit de la seva capacitat d’acollir adequadament i la situació ha empitjorat amb l'arribada del fred. De fet, com que s’acosta l’hivern, està creixent el pas de refugiats a les costes de Turquia i de Grècia. I també dels que ja són dins Europa, amb l’agreujant que Hongria ha tancat les fronteres, i ara milers de persones han de desviar-se cap a Eslovènia, que els agafa de 2.500 en 2.500 perquè després puguin entrar a Àustria, que els agafa de 1.500 en 1.500, la immensa majoria dels quals volen acabar a Alemanya.

Però mirin aquest gràfic que avui publiquem: a Europa ja hi ha més de mig milió de refugiats sirians, dels quals 125.000 són a Alemanya. Però és que a Turquia n’hi ha dos milions, al Líban un milió, a Jordània més de mig milió. O sigui, la guerra de Síria està significant un desplaçament de població d’unes magnituds impossibles de gestionar a la velocitat de la diplomàcia i dels recursos que habitualment disposen els estats per fer front a emergències concretes.

La nova ruta alpina dels refugiats arran del tancament de la frontera entre Hongria i Croàcia

A sobre, els estats de la Unió Europea no van coordinats: el tancament de fronteres d’Hongria és un greu precedent. No cal que els digui que dos milions de refugiats a Turquia vol dir que si Turquia no els pot o no els vol acollir i decideix transferir el problema a Europa, totes aquestes columnes de gent volent entrar a Europa que estem veien ara quedaran petites. Per això Merkel se’n va anar ahir a Turquia a dir que està d’acord a donar-los 3.000 milions d’euros perquè es facin càrrec dels seus refugiats, i fins i tot va oferir a Turquia descongelar les negociacions per a la seva adhesió a la Unió Europea.

Tot això, que és duríssim, complicadíssim, i que ens queda lluny, de moment, és també el món al qual anem.

Síria era una protegida de Rússia. La revolta contra el seu president s’encalla, s’enquista a causa del joc d’equilibris entre l’OTAN i Rússia, la guerra s’eternitza, el país és un caos, el drama humanitari es va estenent fins a picar materialment a les nostres portes, tensiona les fronteres, els nostres centres d’acollida, o les eleccions municipals de Colònia, on una candidata que diu que farà front dignament a les necessitats més bàsiques està apunt de ser assassinada per un neonazi.

Notin que molts del refugiats sirians tenen, almenys, els diners per agafar un avió o un vaixell en condicions i anar a algun lloc d’Europa on començar una vida, o si més no, sortir de les flames. Molts han deixat els estalvis en mans de traficants de persones que els infiltren a Europa. L’exigència que s’apliquen els estats per complir amb els dèficits, l’eficiència que ens demanen a nosaltres a la feina, contrasta amb el desori d’aquest drama dels refugiats que, desenganyem-nos, just acaba de començar.

stats