Publicitat
Publicitat

BONDIA

Amb respecte i amor per als nens del 36

18 DE JULIOL. El meu pare tenia 12 anys aquell estiu. La meva mare 8, i hauria pogut morir en un dels bombardejos de l’aviació de Mussolini sobre Barcelona. Tot just van sonar les sirenes que ja queien les bombes. Massa tard per entrar al refugi del carrer Quevedo, a Gràcia. Una bomba incendiària va travessar tres pisos fins que va explotar al seu. Ho van sentir des del pis de sota, on la veïna l’havia fet entrar. Van salvar la vida però el foc ho va cremar tot, inclosa una rajola de xocolata que la meva àvia amagava com un tresor a l’armari de l’habitació de matrimoni, entre els llençols. El meu respecte per aquells homes i dones, i el més gran dels menyspreus per als que van inaugurar l’era dels bombardejos sobre la població civil.