Publicitat
Publicitat

Mantenir la iniciativa. L'editorial d'Antoni Bassas

Superats pel calendari, la manifestació massiva de l’11-S, la intensitat diària de la campanya electoral –amb l’amenaça de la por, igualment diària–, l’emoció d’una nit electoral de victòria del ‘sí’ però no prou... el procés sembla haver abandonat el carrer per tornar ara a les trinxeres polítiques, a aquella mena de combat quiet, polític, cadascú a la seva nova posició guanyada el 27-S, l’independentisme mirant de fer servir la majoria absoluta al Parlament, l’unionisme assegurant que res no ha canviat.

Aquesta serà una setmana de negociacions per la investidura i la legislatura entre Junts pel Sí i la CUP, mentre creix la urgència d’ocupar-se del front espanyol, perquè d’aquí a dos mesos ja tornarem a estar en campanya electoral.

On som després del 27-S és una pregunta vigent, una setmana després, i dues entrevistes d’aquest cap de setmana ens donen respostes il·luminadores.

TV3 ha entrevistat l’ex primer ministre escocès Alex Salmond, que afirma que el resultat del 27-S obliga a fer un referèndum. Normal: Salmond sap que a Escòcia, amb menys suport que a Catalunya, van aconseguir  una consulta vinculant acordada amb Londres. Hi ha una frase significativa de l’entrevista. Diu Salmond: “A Escòcia vàrem tenir un procés sense resultat –perquè va guanyar el ‘no’–, i a Catalunya heu tingut resultat sense procés”, perquè sense pactar-ho amb Madrid, Catalunya ha celebrat una mena de referèndum que l’ha posat definitivament a l’agenda internacional.

Per cert, alguna vegada havíem comentat aquí com el govern escocès no volia comparar-se amb el cas català –ells tenien un acord amb Londres–, i ara, en canvi, es mullen amb Catalunya fins al punt d’oferir-se de mitjancers. Per què? Perquè Escòcia vol tornar a ser consultada i necessita el reconeixement del dret a decidir de Catalunya per mantenir la tensió. Ja ho hem dit moltes vegades: els estats no tenen amics i enemics, tenen interessos.

I l’altra entrevista va ser amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, a ‘La Vanguardia’, on va negar-se a reconèixer Catalunya com a nació, tot i els reiterats intents dels entrevistadors. Saben que el PSOE defensa una reforma de la Constitució, però ahir va quedar clar quin seria el límit, i que en la qüestió de convertir Espanya en un estat plurinacional, el PSOE no va gaire més lluny que el PP.

És una resposta transcendental, perquè aclareix, per si algú no ho sabia prou, que de les pròximes eleccions espanyoles, Catalunya no pot aspirar a cap ‘upgrade’, a cap millora que ella mateixa no es guanyi. Que Catalunya s’ha de buscar la vida, com ha fet fins ara, si vol millorar el seu estatus polític, financer i la situació social i econòmica dels catalans.

Si el 27-S ha donat algun resultat, ha estat i ha de ser el de permetre que la iniciativa política continuï en mans de Catalunya.