30/10/2011

Una vergonya que clama al cel

3 min
Aquest restaurant ha perdut la clientela arran de l'èxode dels llatins d'Alabama.

Alguna cosa fa olor de podrit als Estats Units i són les plantacions d'Alabama, perquè les molt aclamades sweet-potatoes s'han quedat sense mans que les pleguin de terra. Fins fa tres setmanes, els pagesos només havien de fer així amb els dits i a l'instant apareixien d'entre les ombres una colla d'hispans disposats a doblegar l'espinada de sol a sol per omplir galledes de moniatos, a canvi d'una esplèndida paga de quaranta centaus de dòlar la galleda.

Però ara els pagesos fan així i només els contesten els grills. Els jornalers han fugit espantats perquè la llei promulgada a Alabama el 5 d'octubre permet a la policia aturar qualsevol persona que tingui la pell fosca. Qui no pugui presentar una documentació en regla és detingut i deportat. Més encara, les escoles han d'informar dels alumnes que tinguin pares il·legals i la canalla és expulsada, encara que ja hagin nascut als Estats Units i, en conseqüència, disposin automàticament de nacionalitat nord-americana. Per més que el fiscal general de l'Estat asseguri que "no es pot negar l'educació a cap infant basant-se en la il·legalitat del seu estatus", això és exactament el que està passant. Un exèrcit de més de cent mil homes, dones i nens sense escolaritzar han marxat d'Alabama clandestinament, a la recerca d'un estat una mica menys cruel. Els primers a posar el crit al cel contra la llei són els pagesos. Els tomàquets se'ls estan podrint a la branca. Ningú no truca als telèfons dels rètols de la carretera on hi diu "Necesitamos piscadores".

Si tots els immigrants sense papers se n'anessin d'Alabama, l'estat perdria 2.600 milions de dòlars d'activitat econòmica, va calcular el 2008 Americans per la Reforma Migratòria. I l'agricultura nord-americana no existiria sense la mà d'obra il·legal. Al voltant del 75% dels temporers agraris del país són treballadors sense papers. Amèrica, com la resta del món desenvolupat, és víctima de l'addicció a la mà d'obra barata. Des que ha començat la crisi, la conversa nacional sobre immigració s'ha tornat d'allò més desagradable. Al darrer debat republicà, Michele Bachman va proposar la construcció d'una doble tanca a les fronteres i, dies abans, Herman Cain va alegrar un míting amb la promesa d'una tanca electrificada, amb un rètol que digués "Puc matar-te", en anglès i en espanyol. EUA viu en la hipocresia de donar feina a qui simultàniament nega la ciutadania, que són els que construeixen cases, cullen les pomes, renten els plats, cuiden els vells, tallen la gespa o retiren la neu. L'oferta política en temes migratoris s'ha reduït a una fugida cap a l'aplicació més esporuguida de la llei, d'immediats rèdits polítics entre la meitat que vota. El Congrés no ha volgut aprovar la Dream Act, llei que permetria donar papers als fills d'immigrants sense papers que han estudiat als EUA, molts dels quals ja estan picant a les portes de la Universitat. El menyspreu a l'esforç d'aquests estudiants, dels seus mestres i pares, i la ceguesa davant una suma tan enriquida d'allò que ara en diem capital humà semblen una burla a la història d'un país fet d'immigrants.

Els més de 50 milions d'hispans que viuen als EUA ja saben que no poden esperar res del candidats republicans, mentre que d'Obama esperaven una reforma migratòria que el president no ha estat capaç de pactar al Congrés. O sigui que de cara a les eleccions presidencials de l'any que ve tenen més motius per quedar-se a casa que per anar a votar, la qual cosa es pot convertir de fet en un vot per als republicans.

Però mentre polítics i periodistes a Washington s'entretenen amb càlculs aritmètics preelectorals, milers de famílies han fugit d'Alabama experimentant en pròpia carn l'èxit d'una llei aprovada, segons els mateixos que l'han redactat, amb la intenció de fer difícil cada aspecte de la seva vida. Alguna cosa fa olor de podrit als Estats Units.

stats