Publicitat
Publicitat

Iulen de Madariaga: "Ara Catalunya ens ha avançat amb escreix"

Eleccions "Sóc partidari del pacte PNB-EH Bildu" Prioritat "La qüestió social no es pot arreglar sense solucionar el fet nacional" Ocasió "Catalans i bascos han d'aprofitar més la debilitat d'Espanya'"

Iulen de Madariaga, el fundador d'ETA que va tenir més influència en l'adopció de la via armada, va ser també el primer a defensar que allò s'havia d'acabar, ara ja fa vint anys, i va trencar amb l'esquerra abertzale. En plena redacció de les seves memòries, als vuitanta anys, lúcid, aquest doctor en dret per la Universitat de Cambridge posa en negre sobre blanc una vida intensa d'acció, reflexió i política sovint al límit.

Ara fa un any que ETA va deixar les armes. Quina valoració en fa?

És una satisfacció des del punt de vista personal, perquè feia molts anys que els intentava convèncer que el cicle militar s'havia d'acabar. Ara comença una etapa nova. No es pot preveure quina serà la reacció dels governs francès i espanyol. La seva actitud fins ara, sobretot dels espanyols, és tremendament negativa. Caldrà carregar-se de paciència.

Vostè va ser decisiu en la fundació d'ETA. Quin final hi augura? Lliurament d'armes, autodissolució?

Sí al lliurament d'armes, però a la sobirania popular basca representada en les seves institucions, no a Espanya. Amb llum, taquígrafs i premsa de tot el món.

Amb els resultats de l'esquerra abertzale des de la fi d'ETA, ¿es demostra que amb la política s'avança més que amb violència?

Penso que sí, i afegeixo que aquesta demostració ha estat més important intramurs, per la gent nostra que no estava convençuda de deixar de banda la resposta violenta.

Segueix prioritzant l'autodeterminació a l'eix d'esquerres?

La qüestió social no es pot arreglar si prèviament no se soluciona el fet nacional. Això val per a qualsevol país: Escòcia, Flandes o Catalunya.

¿L'endemà de les eleccions advoca per un pacte PNB-EH Bildu?

Sens dubte. Penso que és possible, perquè una part important de la massa crítica del PNB també està en aquesta tessitura.

En cinquanta anys de militància, ¿mai havia vist tant a tocar un procés independentista?

Mai, i tampoc per a Catalunya, Flandes, Escòcia! És un moment molt esperançador a tot Europa.

¿Bascos i catalans s'aprofiten de la gran debilitat d'Espanya a la UE?

Es podria aprofitar molt més! El miniimperi espanyol fa aigües i hem de copsar aquesta debilitat, que emmascaren amb paraules gruixudes per fer-la menys evident; aquest verbalisme amenaçador és un símptoma de la feblesa, estan enfonsats i es permeten amenaçar bascos i catalans. És una audàcia fictícia.

Els bascos anaven avançats, en termes d'independentisme.

Teníem la sensació que políticament portàvem metres de distància a Catalunya, però ara ens ha avançat amb escreix. Penso en les raons que han fet aflorar aquesta expressió massiva, que han de ser profundes i arrelades però catalitzades per fets d'última hora: la fellonia de Zapatero amb l'Estatut, la sentència del TC i la veritable espoliació fiscal del colonialisme espanyol.