18/09/2016

Otegi revifa l’esquerra independentista tot i no poder ser candidat

3 min
Otegi revifa l’esquerra independentista tot i  no poder ser candidat

PeriodistaEl factor Otegi associat a la pau és l’aportació més original de l’esquerra abertzale a les eleccions basques del 25 de setembre, però l’electorat no el podrà votar perquè està inhabilitat. Otegi és un candidat virtual que, malgrat tot, tornarà a situar EH Bildu al segon lloc real.

El líder indiscutible ha de deixar pas a la candidata més desconeguda de tots els caps de llista amb opcions parlamentàries. La demoscòpia té raons que la raó no entén i, tot i que és una cara habitual de la televisió basca, el CIS de primers de setembre diu que el 63,4% de la població basca no sap qui és Maddalen Iriarte.

La campanya, tanmateix, pivota al voltant d’Arnaldo Otegi perquè en cap altre moment l’esquerra abertzale havia tingut una icona personal que comuniqués transversalment i que pogués capitalitzar tant amb tants ítems propagandístics: sis anys de presó per a molts injusta i un discurs ètic que els era impossible mentre mantenien el silenci com a resposta a cada atemptat comès per ETA.

Tot i això, no tota l’esquerra abertzale veu clar el que critiquen com un excés de personalisme. Una figura amb tant de pes polític es fa estranya en un col·lectiu que tradicionalment no havia tingut ni president ni secretari general, sinó que tenia com a màxim rang el de portaveu -s’entén que d’un subjecte assembleari-. Però Otegi, que té apamats els recels, no s’oblida mai de relativitzar el seu paper, i l’oposició interna tampoc no aflora perquè ara com ara saben que ell és el seu actiu més important.

El factor Otegi és clau perquè revifa l’esquerra abertzale en un moment de catarsi. Tot i que el final de la violència -fa cinc anys- els havia catapultat al share més alt i a tocar poder com mai l’haurien pogut esperar -amb l’alcaldia de Donostia i la Diputació Foral de Guipúscoa com a castells de gamma alta-, van fer llenya perquè el suport popular només els va durar un cicle electoral.

L’institucionalisme va moderar el registre més radical dels abertzales, i en les últimes cites a les urnes Podem els ha pispat una part de l’electorat, ajudat també per l’efecte multiplicador de jugar al camp propi de les eleccions espanyoles.

A més, Bildu perdia també el discurs èpic de la resistència perquè la guerra s’havia acabat, tothom volia girar full i ells eren uns quants paràgrafs d’aquell full incòmode. La política sense ETA és el triomf de la raó i de la moral, però obliga a una reubicació de l’esquerra abertzale que Otegi està comandant des del pont.

Aquestes maniobres de la sala de màquines tenen expressions tan diverses com la renovació generacional que s’evidencia en les candidatures -ell és el de més edat- i que culminarà al congrés de refundació de Sortu al desembre, així com un potent equip d’assessors reconeguts que compta amb l’exdiputat de la CUP al Parlament David Fernàndez, entre d’altres.

El transatlàntic és ben nou, i el vaixell una llampant seu a Donostia, però compta amb un equip d’oficials experimentats i de confiança, com Pernando Barrena, Rufi Etxeberria, Joseba Permach i Joxe Petrikorena. Sense presència però no en absència del cervell polític de Rafa Díez Usabiaga, encara empresonat.

La campanya d’EH Bildu serà la que defensi l’independentisme gairebé en exclusiva, perquè el PNB els ha cedit aquest flanc. L’estan explotant reivindicant Ibarretxe, i això a més els allibera del pes d’una excessiva concreció programàtica que tampoc no els convé, perquè els podrien passar per la cara les imperícies municipals i forals, i posar el ventilador per escampar les escombraries de Donostia, que van ser trending topic de mal rotllo.

Preparar el ‘sorpasso’ al PNB

El dia després potser hauran perdut quatre diputats respecte al 2012, però proclamaran victòria per ser els caps d’una oposició des de l’independentisme i poder-se preparar per a l’assignatura pendent del sorpasso al PNB. Per aconseguir-ho, confien provocar el desgast d’Urkullu i que Otegi tingui un paper rellevant condicionant els debats polítics des de l’esfera mediàtica tot i que no tingui acta de diputat.

A la vista del que hagi passat a Catalunya, ponderaran si trenen un Baietzkorako Elkarturik(Junts pel Sí en èuscar) amb la majoria independentista que ja tenen, i com fan ells el seu euskal bidea, que seria la versió basca del “procés”.

stats