AUTOR D''ADIÓS A LAS ARMAS'El 3 de setembre el socialista Patxi López presentarà, molt probablement, la candidatura a lehendakari. Ho farà en circumstàncies difícils i amb la poca il·lusió que comporta passar de ser l'inquilí del Palau d'Ajuria Enea a tercera o quarta força. Té ganes de fer com tants altres companys del PSE: acabar al PSOE, a Madrid. Si els resultats li són molt adversos podria dimitir immediatament i si aguanta -un màxim de tres anys- ho faria per cedir el protagonisme a un nou candidat, segons diverses fonts socialistes.
Aquests últims dies, alguns barons socialistes de Madrid han qüestionat si és oportú que López es presenti, tenint en compte que el panorama és cruel per a ell i que valoren que altres opcions podrien sortir-se'n millor a les urnes. La primera opció és Rodolfo Ares, un conseller d'Interior que ha actuat amb fermesa contra ETA i la mateixa esquerra abertzale, que podria arreplegar el vot de càstig al PP per la seva política econòmica. Seria, en definitiva, un candidat al qual els votants del PP podrien votar sense problemes. La segona, més llunyana, és Eduardo Madina, víctima del terrorisme i bregat com a bon parlamentari al Congrés.
L'opció descartada d'entrada és la basquista. Odón Elorza va "per lliure" i Gema Zabaleta seria una bona opció per plantar cara a la candidata d'EH Bildu i alhora construir-hi ponts, com a membre que era d'Ahostak, l'associació que va aplegar polítiques de diverses filiacions i en què va fer amistat amb Jone Goiricielaia, advocada de prestigi de l'esquerra abertzale. Però al PSE-EE pocs contemplen un pacte amb EH Bildu com s'havia somiat en constituir-se a Catalunya el primer tripartit. López ho va descartar l'endemà mateix de convocar per al 21-O.
L'opció de futur al PSE és Mikel Torres, l'alcalde de Portugalete (una reserva de vot socialista), de 42 anys, economista, professor de la UPV, que ha ostentat càrrecs a l'executiva i que va ser secretari general de les Joventuts. És del poble de López i té un to de modulació similar, oscil·lant entre el basquisme i l'espanyolisme, que el situa bé amb l'aparell.
Les pressions a Ibarretxe
El PNB també presenta candidat circumstancial, ja que ha trencat la tradició que el president del partit no sigui (o no opti a ser) lehendakari. Però Iñigo Urkullu és idoni per a un debat dreta-esquerra entre abertzales. És centredreta i té aire de Josu Jon Imaz més que no pas l'accent sobiranista de Juan José Ibarretxe, al qual van pressionar fins al límit perquè es presentés amb la força moral d'haver guanyat fa quatre anys. Urkullu està ben vist pel poder econòmic i el constitucionalisme i pot fer acords amb el PSE i si cal fins i tot amb el PP, una tradició a tot el nacionalisme de centre de l'Estat.
Presentarà batalla a EH Bildu pel costat de l'experiència en la gestió i pot captar vot útil del PP per evitar que guanyi l'esquerra independentista. Del debat dreta-esquerra al camp nacionalista en sortirà sens dubte un lehendakari abertzale, però pot ser que amb vots d'electors espanyolistes.
L'esquerra independentista no pot presentar el candidat carismàtic i natural, Arnaldo Otegi, condemnat i inhabilitat. Però la independent Laura Mintegi és una bona candidata: canvien currículum carcerari per un d'acadèmic i literari, i també el look és diferent. Vesteix elegantment i parla encara més elegantment per espigolar vot sobiranista al PNB pel perfil tou d'Urkullu.
Un dirigent d'EH Bildu confessa que els 30.000 "contaminats" que no es poden presentar per causes judicials són una important pèrdua de capital polític, però que la contrapartida és que ha emergit una generació nova, gens sectària i més transversal: el perfil Mintegi però també el del portaveu d'Amaiur a Madrid, Xabier Mikel Errekondo.
Riscos de fuga al PP
El PP és l'únic amb un candidat indiscutible. Antonio Basagoiti ha centrat el partit i l'ha apartat de l'extremisme de Jaime Mayor Oreja, una mica com Alícia Sánchez-Camacho. És la manera de ser i estar en societats amb una tendència independentista evident als Parlaments i al carrer. Pot pagar la crisi, el vot útil al PNB i el vot trànsfuga a UPyD.
