Publicitat
Publicitat

La màxima comoditat dintre de l’Estat

El PNB espera blindar el concert mentre l’esquerra abertzale veu esgotada la via estatutària

Quan després de les eleccions de 1986, el PNB va acceptar que el PSE li facilités la Lehendakaritza, que podia haver sigut per a Txiki Benegas, amb dos escons més, van pactar un govern de coalició. Un dels seus líders històrics literalment va plorar, i van buscar una marca per evitar que el plany delmés la militància: “Assolir la màxima comoditat dintre de l’Estat”. Se la podrien permetre desplegant la hisenda foral i el concert econòmic, i amb una política antiterrorista contundent però amb una finestra oberta al diàleg a través del telèfon roig Arzalluz-Idígoras. Això va ser el “Pacte d’Ajuria Enea”.

El PNB i el PSE van conviure dotze anys i, amb la sòlida massa crítica que sumaven, van endegar una reforma industrial complicada, mantenint fàbriques siderúrgiques punteres però complementant-les amb una gran ampliació del mercat turístic. Tot i la constant i terrible interferència d’ETA, tanmateix, actualment uns i altres tracen un bon balanç de la governança conjunta.

L’home clau d’aquella entesa era Ramón Jáuregui, que va ser vicelehendakari. Ara el factor Jáuregui torna a emergir. El programa i la campanya del PSE deuen molt a la seva intel·ligència política, però també al seu pes en el PSOE. Recentment nomenat portaveu al Parlament Europeu, va ser segurament el principal redactor de la Declaració de Granada.

El factor Jáuregui

El factor Jáuregui permet que els socialistes bascos augurin que quan el PSE es compromet amb el PNB a abordar la tipificació de nació per al que ara és la Comunitat Autònoma Basca, una reforma estatutària i el dret a decidir, no tindran problemes amb la gestora del PSOE. Ho enuncien amb una calculada ambigüitat, protegida a més per la garantia que tot es farà “dins de la legalitat”. “No hi haurà sobresalts”, diu una font socialista que ha estat a la sala de màquines de l’acord.

Amb el retorn al govern de Lakua, el PSE recupera la primera fila política fent-ho des dels seus pitjors resultats electorals, amb uns migrats nou diputats que són els que va aconseguir Euskadiko Eskerra anant tots sols en els esmentats comicis de 1986. Ho valoren com un excel·lent compte de resultats.

Gràcies el pacte, el PNB consolida el concert i la quota que els ha fet patir cada cop que un dirigent d’UDC -partit germà a la Internacional Democratacristiana- els ha anat a veure aquests últims anys per alertar-los de les turbulències del procés i que s’obrís la caixa dels trons de la solidaritat i ells fossin els primers a qui tocaria el rebre.

L’esquerra abertzale ara com ara no està disposada a jugar amb el PNB per una via estatutària que consideren esgotada. Volen capitalitzar l’oposició independentista justament quan afirmen que el PNB mira a Madrid i ja li va bé tenir “acords clientelars” amb el PSE. En una de les reunions recents amb EH-Bildu, un representant del PNB els va etzibar, més o menys amb aquestes paraules: “Com podem arribar a acords amb vosaltres, si els socialistes ens poden donar el que necessitem i a meitat de preu?”

L’acord PNB-PSE es va fer públic ahir, setzè aniversari de l’assassinat d’Ernest Lluch, un dels principals avaladors de l’entesa.