Publicitat
Publicitat

EL FINAL D’ETA

La propaganda del número u

M ikel Irastorza, detingut ahir a Ascain, és segons fonts policials el cap d’ETA. Segons les mateixes fonts, ja són set els caps detinguts en els cinc anys que fa del cessament de la violència. Un càlcul aproximat ens donaria que en el mig segle llarg de la història de l’organització, han caigut una vintena de números u d’ETA, pel cap baix: surt a tres anys per mandat. Per no calcular quina seria la proporció de detinguts amb rang respecte dels militants rasos.

Les detencions del número u busquen un efecte propagandístic d’eficàcia policial en la lluita antiterrorista i, per tant, el reforç de la teoria de la derrota d’ETA. Es podrien prendre en consideració si hi incorporem altres factors, com la implicació dels serveis d’intel·ligència internacionals, el Pacte d’Ajuria Enea, la llei de partits i la mobilització de rebuig de la societat basca.

La detenció d’Irastorza ressalta el missatge cap a l’Associació de Víctimes del Terrorisme que va esmentar el flamant ministre d’Interior en la seva presa de possessió, ahir mateix. El reconeixement d’una manera d’entendre el dolor -ben legítima però no única, embolicant-lo amb la bandera espanyola i, de retruc, recordant per analogia que el terrorisme basc va associat a l’independentisme-. ETA està efectivament gairebé desmantellada, tant que fins i tot el suposat cap que acaben d’agafar, de 41 anys i pràcticament sense clandestinitat, no té grans causes pendents amb la justícia i, per descomptat i per a fortuna de tothom, no té ni delictes de sang ni historial violent.

Al contrari, ve del Foro de Debate Nacional, una de les entitats transversals que demanaven ja abans de l’alto el foc el cessament de la violència i l’assumpció completa i sense condicions de les vies democràtiques. Ara, doncs, el virus que aquesta plataforma era no només controlada per ETA, sinó també el planter del seu últim cap, està servit.

Derrota amb forques caudines

Els operatius policials dels últims temps -el zulo incautat amb el qual es va commemorar el 12 d’octubre- tenen la finalitat afegida d’evitar que ETA pugui escenificar un desarmament amb patrons de guerra convencional en el codi de l’honor. La foto de personalitats internacionals a Aiete com a avantsala de la pau, el 2011, la va suportar el PSOE perquè podia anotar-se una part de la diplomàcia del final de la violència. Però el PP no vol que es reediti, vol una derrota amb forques caudines.

ETA va arribar a la conclusió que amb el PP no hi hauria diàleg -no vol ni dialogar amb un procés no violent com el català-, i s’ha consolidat la via unilateral cap a la pau. Ara han après que per resoldre la lacerant qüestió del mig milió de presos repartits en la geografia penitenciària espanyola, també han de tirar pel dret. Per això admeten solucions personals, fins i tot una Via Nanclares que consideraven una mena de traïdoria, pel que té d’assumir mesures de gràcia complint les regles governamentals.

Amb tot, l’esquerra abertzale no renuncia almenys a fer el que queda per fer del final d’ETA amb una certa retòrica icònica, a la irlandesa o a la colombiana. Falta la destrucció, segellat o lliurament de l’armament -parlar d’arsenals és exagerat- i la dissolució de l’organització. Juga a favor seu que EH-Bildu es consolida a les institucions amb el recuperat lideratge d’Arnaldo Otegi, que bastantes cancelleries europees i americanes es miren amb prudència. Tenen ben guardat el dirigent que pot donar la cara en aquesta photo finish : Josu Ternera.