Els meus retrats de la pau basca (1)
Misc 01/09/2012

El general a qui el CNI no retira el rang

i
Antoni Batista
2 min
Els meus retrats de la pau basca (1) Josu Urrutikoetxea, àlies 'Josu Ternera'

A Josu Urrutikoetxea tothom el coneix pel seu àlies, que pràcticament ha donat la volta al món: Josu Ternera . Va néixer la nit de Nadal de 1951 i potser d'aquí que li barregin el nom real, Joxe, i el nom de guerra, que en èuscar són gairebé la mateixa cosa. Igual que ho són John i Jack en el país que diuen que el protegeix en tant que principal artífex de la pau. El pilot de la nau d'ETA s'hi va embarcar arran de l'atemptat a Carrero Blanco.

El que més m'impressiona d'ell és la mirada i que sap escoltar. Pot sorprendre, esclar, quan es té al cap l'arquetip de l'assassí. Jo els descriuré l'home amb qui he parlat hores, moltes vegades en una taula dinant. Si no fos que darrere tothom, absolutament tothom, hi ha una persona, avui potser al País Basc encara estarien tirant trets i Menahem Begin i Iàsser Arafat no haurien rebut mai el Nobel de la pau.

Mira als ulls i aguanta més que qui el mira a ell. I no emet una opinió sense haver anotat mentalment tot el que li estàs transmetent. Vaig passar una mala estona una vegada que tenia pactada una entrevista amb ell. Al cap d'uns dies li vaig haver de dir que no es podria fer perquè al diari en què treballava en aquell moment li hauria creat un problema a l'aleshores director, que ja se l'havia jugat altres vegades. Ell ho va entendre.

Urrutikoetxea ens va donar a mi i a Josep Playà un titular que, si fóssim americans, ens hauria donat un premi i que aquí només ens va donar maldecaps: va assegurar que als Jocs Olímpics de Barcelona ETA no atemptaria. I sabem prou bé quins i quants fils va haver de moure perquè això fos tal qual. La seva disposició a fer la pau era ferma i dures les crítiques a la massacre d'Hipercor. Amb el temps la seva convicció es va anar consolidant, ajudat per l'evolució política i la generació d'Arnaldo Otegi a l'esquerra abertzale.

Em va fer il·lusió veure'l de parlamentari i tractar-lo a la llum pública sense les mesures de seguretat -gairebé neuròtiques- producte d'haver-se salvat de miracle de dos atemptats del Batallón Vasco Español. Com que el lehendakari Juan José Ibarretxe coneixia la nostra relació, en una delicada ocasió, amb motiu de l'aprovació dels pressupostos a la legislatura de Lizarra-Garazi, a finals dels 90, em va preguntar: "Pots saber què en pensa, en Josu?"

El cuiner de la presó

Vam acomiadar la seva legalitat, quan ja tenia un peu de nou a la clandestinitat, amb un àpat en un restaurant d'estrelles Michelin. Com a bon basc, és aficionat a la gastronomia i ha escrit un llibre de receptes, El cuiner de la presó , que demostra que amb precarietat i pocs ingredients es poden fer guisats excelsos. Jo en faig i triomfo. Quan cito la font, he d'ensenyar el llibre, dedicat, perquè, si no, ni els amics em creuen.

L'última referència la tinc molt fresca. Un oficial d'un servei d'intel·ligència, expert en el tema basc, em va manifestar el desig de conèixer-lo. A mi em va venir preguntar-li: "I com el tractaries?" La seva resposta va ser antològica: "Li mantindria el rang".

stats