Publicitat
Publicitat

Balears, enmig de la cruïlla energètica

En matèria energètica, les Balears són exemple paradigmàtic. D'una banda, tenen una dependència energètica molt alta (propera al 95% en termes d'energia primària), clarament superior a la de les regions de la Unió Europea (xifrada en un 50% de mitjana). D'altra banda, les millores d'eficiència energètica són molt escasses, especialment en els casos del transport i l'edificació. N'és la prova que la intensitat energètica -mesurada com el consum d'energia necessari per generar una unitat monetària de PIB- va acumular durant el període comprès entre l'any 2000 i 2010, un creixement del 8,6%, mentre que a Espanya va disminuir un 6,7% i a la UE-15, un 9,8%.

Tot i que l'indicador d'intensitat energètica és un indicador complex en el qual intervenen molts factors, aquestes dades reflecteixen una falta d'atenció a l'eficiència d'una part important dels processos de producció i consum d'energia que tenen lloc a les Balears. Això només té dues lectures: o necessitam més energia que els altres, cosa poc probable, o en malbaratam més que els altres.

Sigui el que sigui, el cert és que el creixement econòmic de l'arxipèlag està encara avui excessivament acoblat al creixement del consum d'energia i altres recursos naturals. Una circumstància que explica no només que la demanda d'electricitat cresqués, durant l'esmentat període, per damunt de la mitjana europea, com també ho va fer la demanda d'energia primària, sinó que incideix de ple en l'emissió de contaminants a l'atmosfera. De fet, si en el repartiment de responsabilitats acordat en el si de la Unió Europea, a Espanya i les seves comunitats autònomes els corresponia no augmentar més d'un 15% les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) respecte de les de 1990, l'estadística disponible suggereix que les Balears han quasi sextuplicat aquest increment.

Certament, l'aportació de l'arxipèlag a l'escalfament global no és molt gran en termes quantitatius. De fet, s'estima que només el 2,4% de les emissions nacionals són atribuïbles a l'arxipèlag. Ara bé, no hi ha dubte que les Balears no poden viure al marge de l'esforç internacional per reduir les emissions de GEH. Pretendre-ho seria obviar una evident responsabilitat solidària (internacional i intergeneracional) i, al mateix temps, una manera de mantenir-se aïllats de la recerca de solucions transformadores que es desenvoluparan, sens dubte, durant els pròxims anys i que les illes necessiten per encarar amb garanties el futur.

Per reduir els poc més de deu milions de tones anuals d'emissions de GEH que les Balears generen, de primer cal millorar l'eficiència energètica en els processos de producció. Produir el mateix i emetre menys diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera. Com? Mitjançant l'adopció de tecnologies que permetin un major estalvi energètic o possibilitin la utilització de fonts d'energia no basades en combustibles fòssils, especialment en la generació d'electricitat i en el sector del transport.

Ara bé, tan important com aprofitar les opcions tecnològiques existents és canviar els patrons i els hàbits de consum. Quan es parla de problemes ambientals, es tendeix generalment a donar-ne la culpa al sector industrial, però aquesta no és una aproximació encertada. El sector de béns de consum i una gran part del sector serveis, els serveis públics inclosos, són grans generadors d'emissions de diòxid de carboni, com ho són de residus, de renou i d'altres tipus de contaminació. Fer front als impactes ambientals que genera el model de creixement requereix la implicació incondicional de la ciutadania i de l'Administració, a través d'un canvi profund en les actituds de consum. Ans al contrari, tard o d'hora, el consum i la producció es reduiran i limitaran el creixement econòmic.

Alguns dels mecanismes que permeten la transformació del motor del creixement balear ja han emergit i només fa falta un marc integral i estable que en faciliti la implantació i, el més rellevant, la compatibilitat en costos. D'entre les possibilitats existents, una és, per descomptat, generalitzar les fonts alternatives d'energies com l'eòlica, la hidràulica, la solar-fotovoltaica, la solar termoelèctrica, la biomassa, etc. L'altra és basar-se en el creixement de la societat de la informació i del coneixement i addicionar valor als béns i serveis que produïm a través de la incorporació efectiva de coneixement als processos de producció.

Emperò existeixen altres possibilitats per mitigar el canvi climàtic, com, per exemple, reduir directament les concentracions de diòxid de carboni augmentant els reservoris naturals mitjançant la reforestació, evitant la desforestació o mitjançant una gestió del sòl més sostenible. Els boscos, els sòls agrícoles, els ecosistemes terrestres i marins ofereixen un bon potencial -encara que no permanent- per absorbir l'excés d'aquests gasos presents a l'atmosfera, sempre que se'n faci una gestió correcta. A tall d'exemple, s'estima que cada hectàrea de bosc de la serra de Tramuntana té capacitat per absorbir 2,83 tones/any de CO2 i que cada hectàrea de mar en pot absorbir 2,025.

Ara bé, cap d'aquestes actuacions o d'altres que podríem considerar poden posar-se en pràctica sense tenir en compte els costos econòmics que duen associats i els impactes sobre els sectors 'perdedors' o menys afavorits. La transformació d'un model economicoenergètic duu implícits costos econòmics que s'han de tenir molt presents. I és que si alguna cosa caracteritza les relacions econòmiques és la importància de les interrelacions entre els diferents sectors econòmics i entre les actuacions empreses pels diferents agents econòmics, públics i privats. És necessari, doncs, abordar les implicacions econòmiques de les diferents actuacions en contextos d'equilibri general en els quals la màxima bàsica és que 'tot afecta tot'.