Publicitat
Publicitat

Palma, motor regional

Des d'una perspectiva territorial, la contribució al creixement econòmic i a l'ocupació dels distints pobles i ciutats de les Balears és quantitativament i qualitativament distinta. Així, en termes absoluts, destaca la influència de Palma que, atesa l'elevada aglomeració de persones, treballadors i empreses que concentra, explica per si mateixa prop de la meitat del creixement econòmic que registren anualment les illes. De fet, diversos estudis situen la capital balear com a 'metròpoli regional' que actua com a centre de serveis especialitzats de l'arxipèlag, alhora que es percep com un important punt de desenvolupament, de manera individualitzada, envers la Mediterrània.

En vista d'aquesta realitat, i per la manera en què els canvis associats a la creixent globalització i integració de les economies poden comprometre no només l'evolució de la ciutat de Palma sinó també les capacitats de desenvolupament i l'equilibri socioeconòmic de les Balears, es fa imprescindible el pensament proactiu, estratègic, en un context en què les ciutats del segle XXI s'erigeixen bé en centres de negoci, bé en plataformes de coneixement i innovació o bé en espais residencials especialitzats en serveis turístics i assistencials.

I és que no cal obviar que el municipi palmesà competeix amb altres ciutats del món per incrementar la seva participació en els intercanvis que es donen a nivell global. La capital balear competeix en termes de localització, varietat de recursos i qualitat dels serveis i de les infraestructures bàsiques (energia, aigua, seguretat, recollida i tractament de residus...), tecnològiques (xarxes de fibra òptica, centres de recerca i innovació...) i també logístiques (transport aeri, marítim i terrestre...). L'èxit de Palma depèn d'un conjunt de factors complementaris com el grau de competència en els mercats, el nivell de formació i capacitació de la població, la capacitat de generar coneixement nou, la disponibilitat de finançament empresarial i, sobretot, l'existència d'una elevada qualitat de vida.

La qualitat de vida i la competitivitat són dues cares de la mateixa moneda. Basta recordar que la globalització fa que una de les principals fonts d'avantatge competitiu d'una ciutat sigui tot allò que és difícilment transferible, tot allò que és difícil de moure. La qualitat de vida és, precisament, un d'aquests factors. La resta, tot el que es pot moure (diners, mercaderies, recursos humans, tecnologies transferibles, coneixement codificat...), està sotmès a pressions competitives molt fortes.

En aquest sentit, Palma ha de ser efectiva a l'hora de 'vendre' les seves excel·lències, motiu pel qual és fonamental impulsar aspectes de creativitat, cosmopolitisme i dinamisme cultural. Des d'aquesta perspectiva, la consolidació d'una àmplia, variada i plural oferta d'oci i cultura esdevé crucial. Palma ha de posar a disposició d'aquells que hi viuen, hi treballen o la visiten béns i serveis culturals que impliquin alguna forma de creativitat en la seva producció (com ara les arts escèniques), però també elements relacionats amb la generació i comunicació del significat cultural (com és el cas del patrimoni històric) i productes dotats, almenys potencialment, d'alguna forma de propietat intel·lectual. Així, les exposicions, els concerts, els llibres, els museus, les sèries de televisió o les pel·lícules i, fins i tot, la restauració de determinats elements patrimonials, han de ser concebuts per institucions o empreses per ser presentats i consumits per part de residents i turistes. Mentre que alguns d'aquests productes són de consum massiu, altres són clarament minoritaris, però constitueixen, així mateix, un mercat amb productors i consumidors. I el cert és que no manquen raons des de la perspectiva econòmica per actuar estratègicament en el camp de la cultura.

I és que les activitats d'informació i les indústries culturals, l'art, l'entreteniment i la recreació, juntament amb altres activitats quinàries, com les educatives, sanitàries, assistencials i cientificotècniques, s'adapten bé als reptes que ha d'acarar Palma en l'àmbit de la competitivitat i la sostenibilitat. No debades, es tracta d'un sector de demanda emergent, intensiu en treball qualificat, que presenta una productivitat més elevada que la mitjana de l'economia i que no degrada el medi ambient. Addicionalment, aquestes activitats són fàcilment connectables amb l'especialització turística, que continua generant gran part dels ingressos de la capital.

Així les coses, l'impuls i el desenvolupament de les activitats culturals constitueix una alternativa estratègica per a una ciutat com Palma. I és que està demostrat que a mesura que l'estructura productiva s'obre cap a aquestes activitats, es fomenta la capacitat d'aprenentatge, es milloren els processos d'acumulació i gestió del coneixement, s'assegura la difusió de les innovacions i, consegüentment, s'incrementa la productivitat del conjunt de l'economia. Això és així perquè la presència d'aquestes activitats permet bescanviar la utilització intensiva de recursos naturals i treball no qualificat per altres factors productius, com el capital humà i tecnològic, fet que garanteix, alhora, l'assoliment d'una senda sòlida i estable de creixement.