Publicitat
Publicitat

Enquestes

La Judit té vint-i-un anys. Està acabant el grau de química a l'IQS. Des de petita va a un dels caus d'una entitat emèrita del barri de Gràcia. És diable i tabalera i s'ocupa d'una persona gran els dissabtes al matí. La Judit no es pregunta res sobre la identitat, sobre el país, que no sigui com i quan podrem ser independents. Les úniques preguntes transcendents, les que no la deixen dormir, tenen a veure amb el seu futur personal, i amb la injustícia del sistema polític i econòmic en què vivim instal·lats. Instal·lats... Els instal·lats l'enerven. Veu instal·lats als òrgans de govern de les institucions públiques del districte, de la ciutat, del país; veu instal·lats a les grans corporacions, a les universitats, fins i tot a la societat civil. La Judit no havia votat el primer cop que ho hauria pogut fer, fa un parell d'anys. Ara ho ha fet. Ja en té prou. La crisi, la manifestació de l'Onze de Setembre, la vaga general, els escàndols de corrupció, l'han decidida a votar. La Judit, per cert, s'ha presentat a les oficines de captació de professionals que ha muntat el govern del Quebec a Barcelona. Té un dels millors expedients acadèmics de la seva promoció i sap que ho pot tenir bé per anar-se-n'hi i treballar en una bona feina. Enquestes.

La Kati és boliviana. Fa dotze anys que és a Catalunya. Viu a la Torrassa, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquí hi arribà casada amb un home que es quedà a Cochabamba i amb un fill de tres anys, en Kevin. La Kati s'ha tornat a casar i en Kevin és un xicot de quinze anys que estudia batxillerat en un institut de l'Hospitalet. Algunes de les seves amigues han decidit tornar, seguint els companys que s'han quedat sense feina. Moltes d'altres, com ella, han decidit quedar-se a Catalunya, malgrat que la rumorologia als locutoris, als bars de les barriades, diu que els catalans, quan siguin independents, els en faran fora. A la Kati li costa de creure, perquè sap com l'han ajudada a l'escola, i com se n'han ocupat a la parròquia, quan ha estat sense feina. Mai ningú no li ha demanat res, però ja se sap, mai no passa res fins que passa. De fet, aquests dies ha recordat l'angoixa dels temps viscuts sense els papers, quan patia per si l'aturaven pel carrer o al metro. Ara no pateix per això. Té la nacionalitat espanyola i ja pot votar. Ara pateix pel futur del seu fill, pateix per si tindrà prou diners per passar les vacances a Bolívia, per si la faran fora de la feina, i aleshores què. Enquestes.

En Joan és dissenyador gràfic. Treballa a casa i per a un despatx que fa productes publicitaris. Ja fa temps que es va reinventar, que és la manera com els autònoms fan les reconversions industrials, i amplià el ventall de serveis per encarar els temps nous. Fa uns tres anys aconseguí guanyar el concurs per prestar serveis editorials i publicitaris a un ajuntament del centre de Catalunya. Van exigir-li molt i ell va servir tant com va poder i saber. Va tenir èxit. El consell comarcal també el contractà. I l'hospital de la capital de la comarca, que estava tirant endavant un procés de reorganització interna que requeria unes dosis elevades d'informació ben estructurada a la xarxa. En Joan està casat amb la Puri, que és farmacèutica, i tenen dos fills, en Pol i la Mar. Els porten a una escola concertada del Poble Nou. N'estan contents perquè és una escola laica, catalana i ancorada en els valors cristians. El problema per a la família d'en Joan i la Puri és que ell fa temps que no aconsegueix cobrar de l'ajuntament, ni del consell comarcal, ni de l'hospital; i la Puri pateix pel que sent sobre les farmàcies. Saben perfectament que a l'arrel de tot plegat hi ha l'espoli fiscal a què està sotmès el país, i saben que no ens en sortirem sense comptar amb eines d'estat que d'una vegada per totes acabin amb la situació injusta que patim. El problema, però, és que no cobren. Enquestes.

En Pedro té por de la independència. Mai no havia votat en unes eleccions autonòmiques Mai no s'hi havia sentit interpel·lat. Fa cinquanta anys que arribà al país i hi ha vist créixer els fills, una bona colla, i els néts. Alguns dels seus fills són més catalans que en Pujol, com a ell li agrada dir. N'hi ha un parell, però, que han sortit més a ell, són més d'allà que no pas d'aquí, i aquests són els que li han dit que tot el que passa és un muntatge per despistar, que això és el que acostuma a passar quan van tan mal dades. Aquesta vegada en Pedro s'ha aixecat del sofà, ha apagat la Inter, i ha anat a votar. Enquestes.

Som una majoria aclaparadora els que volem l'estat propi, n'estic convençut. Els temps, però, requeriran intel·ligència i generositat fora mida per desempallegar-nos de les enquestes.

PUBLICITAT
PUBLICITAT