26/03/2017

Llengua, riquesa, educació: un programa

3 min

Explica Josep Pla a la Vida i miracles de Josep Pijoan com ell i Enric Prat de la Riba van decidir enviar jovent a l’estranger a educar-se i a instruir-se. Prat digué a Pijoan: “Hem d’enviar xicots a l’estranger, però els hi hem d’enviar pensant en tres coses que per a nosaltres són bàsiques: 1r, hem d’estudiar la llengua, perquè la llengua catalana és la condició de la nostra força; 2n, hem d’estudiar la riquesa, perquè hem de ser rics, i una Catalunya pobra mai no serà res; i 3r, hem d’estudiar l’educació i l’ensenyament, hem de crear escoles, com a fonament de tot el nostre avenir”.

He llegit que un professor de la Universitat Politècnica de Catalunya va ser sancionat a l’aeroport del Prat per adreçar-se en català a un policia. Hi ha qui es pren aquestes notícies com una anècdota. Hi ha qui es dona cops al pit. Hi ha qui fa veure que no les llegeix. Hi ha qui continua treballant, seguint el programa pratià: llengua, riquesa, educació.

Situats més de cent després anys de l’actualíssim i moderníssim programa de Prat, observo com les idees semblen haver-se enterbolit. En primer lloc hi ha una mena de recança institucional a tot allò que implica anar a l’estranger. I no diguem la recança ideològica a tot el que suposa treballar per fer una Catalunya més rica. Tot plegat, esclar, afecta la valoració de l’educació com a element de competitivitat i de creixement personal. Llengua i educació, passant per una Catalunya plena, rica, capaç de donar als seus fills allò que necessiten per prosperar. Tot un programa.

Un col·lectiu clau per al manteniment i la promoció de la nostra llengua, que no rep ni el reconeixement ni la consideració que hauria de rebre malgrat la seva importància cabdal, és el dels professors de llengua i de literatura catalanes. Potser m’equivoco, i estaré encantat de ser corregit pels qui més en saben, però penso que el país, tot el país, hauria de fer un esforç per prestigiar i donar a aquest col·lectiu professional la importància i el reconeixement que mereix. Sense ell, el català no seria la llengua vehicular a l’escola. I recordem-ho: l’escola ens salva. La immersió lingüística ha estat l’eina més potent de cohesió social, i per tant de cohesió nacional, del nostre país. D’aquí els atacs constants, ja sigui estil gota malaia (què és si no l’avís de l’aeroport?!), ja sigui de manera més estructural, com quan la immersió lingüística és atacada per les estructures de l’Estat.

L’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC) és una glopada d’aire fresc en aquest escenari més aviat complex. Aquest col·lectiu coratjós ha optat per no aturar-se, i des de fa anys treballa per fer la feina que, segueixo pensant, altres podrien ajudar més decididament a fer. L’APELLC és un col·legi professional de filòlegs catalans que opera al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, principalment, encara que l’àmbit d’actuació s’estén a tots els Països Catalans.

L’APELLC forma part de la vitalitat cultural del sud del nostre país, que ja fa anys que creix, i que es manifesta amb més i més força. La Primavera Literària organitzada per la Casa de les Lletres i per l’Ajuntament de Tarragona, les Jornades Culturals del Pla Educatiu d’Entorn de Tarragona amb lectura de poesia a les escoles, fent present la creació literària en català a tota mena d’escenaris, editant llibres, són una realitat impossible sense els professionals de l’ensenyament de la llengua i de la literatura catalanes. M’ho explicava fa pocs dies la seva presidenta, Anna Gispert, amb qui fa anys que m’uneix una amistat feta a base de conversa joiosament conspirativa. L’Anna reclama el reconeixement dels professionals de la llengua amb consciència pratiana: per posar el país al nivell que li correspon, no tan sols per sobreviure, sinó per fer-lo millor. Ens fa falta ser més decidits, sortir més, exportar i aprendre més, treballar més per la llengua, amb un programa clar i ambiciós. És el moment de replantejar-nos a fons els models caducs i recordar que sense el tremp de la llengua perdem la nostra força fonamental.

Segurament el policia nacional que va multar el professor de la UPC per parlar en català mai no va tenir l’oportunitat de reflexionar sobre la necessitat d’anar a l’estranger a formar-se i a instruir-se. El van enviar a l’estranger, sí, però a reprimir. No és culpa seva. Segurament el policia no sap que si el seu fill, i ell mateix, poden viure en un país civilitzat i lliure és gràcies al valor que donem a enraonar, a llegir. A generar riquesa. A combinar la riquesa de la cultura i la cultura de la riquesa.

Fem que no sigui un estereotip. Convertim-ho en un fet quotidià. En un programa.

stats