08/05/2016

L’oportunitat índia

3 min

Faig un glop amb un molt bon amic indi que m’explica que a Alemanya hi ha al voltant de 20.000 estudiants universitaris indis. A França n’hi ha al voltant de 13.000. A Espanya no n’hi ha més de 500. El meu amic s’apassiona explicant-me que l’Índia és un país democràtic, en el qual impera the rule of law, en el qual es parla en anglès, amb un creixement econòmic estable gràcies a l’aposta decidida per l’economia de mercat, un país amb moltes necessitats, i molt més obert del que a vegades ens expliquen. Amb l’afegit que l’agenda político-social índia passa per algunes de les prioritats que han conformat Catalunya tal com és avui.

L’Índia és el país del món amb l’agenda urbana més desenvolupada, amb un pla d’acció que preveu la generació de cent ciutats sota el model de smart city generat i desenvolupat a Barcelona, amb una inversió anual d’uns 10.000 milions d’euros. A més, l’Índia ha decidit invertir en la recuperació del patrimoni arquitectònic, identitari i cultural de cinc-centes ciutats mitjanes, amb un dels programes d’inversió pública i privada més agosarats i ben plantejats del món. D’aquí que l’Índia s’hagi fixat en Catalunya per modelitzar i tirar endavant aquest repte tan impressionant.

El meu amic indi m’explica que l’Índia admira Catalunya perquè en quaranta anys ha estat capaç de modernitzar-se com poques nacions de la Terra, ha consolidat, malgrat totes les dificultats, una classe mitjana potent i conscienciada, moderna, oberta als canvis i autoreferenciada. A més, diu el meu amic, en no més de cinc anys Catalunya ha excel·lit en el camp de la redefinició del model de ciutat innovadora, fins a arribar al punt que la seva capital ha esdevingut la capital de la innovació de la Unió Europea.

La combinació de creixement social sostingut, de democràcia, d’institucionalització i de consciència col·lectiva respon al perfil de la nova classe mitjana índia, que creix i creix tant en quantitat com en expectatives. En aquest sentit, l’Índia té clar que la innovació és l’element fonamental si se sap adreçar a solucions que afectin positivament el benestar de les masses. D’aquí que l’aplicació de la tecnologia a la millora de les ciutats hagi esdevingut, com per a nosaltres, la seva prioritat absoluta.

El grau d’urbanització a l’Índia, segons el cens del 2011, és de menys del 32%, mentre que a Catalunya depassa el 70%. D’aquí que s’esperi que durant els pròxims trenta-cinc anys al voltant de 400 milions de persones es desplacin a les àrees urbanes. D’aquí, doncs, que la necessitat de compartir experiències, cooperació professional i empresarial en àrees com la construcció, la mobilitat, la tecnologia de les ciutats, l’energia sostenible, la gestió intel·ligent de l’aigua i dels residus sigui prioritària.

Quan viatges per l’Índia, no amb ulls de cooperant encara imbuït del temps del Domund (avui dia laiques, però algunes d’elles encara més paternalistes que les d’altres èpoques) sinó amb ulls d’emprenedor i de generador d’oportunitats, descobreixes ciutats morfològicament molt similars a les nostres. Llevat de les grans aglomeracions conegudes per tots, com Bombai, Nova Delhi o Calcuta, hi ha desenes de ciutats d’entre un i dos milions, amb centres històrics per recuperar carregats d’identitat, amb espai públic malmès però de qualitat, amb unes densitats equilibrades i amb una xarxa d’institucions educatives molt important. Pune i Bhopal exemplifiquen perfectament el que dic. Aquestes ciutats no són gaire diferents de com eren les nostres ciutats fa algunes dècades, amb la diferència que l’Índia és una de les fàbriques de talent més importants de la Terra. ¿Recordeu d’on és el CEO de Google, per dir-ne un de prou rellevant? En aquest cas una flor sí que fa estiu.

El meu amic, després de dir-me tot això, m’explica encara que l’Índia té la població jove més important del món. Un 54% dels indis tenen menys de vint-i-cinc anys. Estem parlant, per tant, d’uns sis-cents milions de persones. Això vol dir reptes i oportunitats immenses en el camp de l’educació i el desenvolupament professional. Els indis, em diu el meu amic, volen estudiar a l’estranger per obrir-se a mons nous i poder tornar algun dia al seu país carregats de l’experiència que dóna haver viscut en entorns culturals cosmopolites, com Barcelona. Els àmbits preferits són els de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria, les matemàtiques i l’administració d’empreses, uns camps en els quals les universitats públiques i privades catalanes excel·leixen.

El meu amic fa el darrer glop, em mira i es demana quan passarem dels cinc-cents estudiants indis a Espanya. Vosaltres, els catalans, em pregunta, ¿sou conscients de l’oportunitat que teniu?

stats