Publicitat
Publicitat
image-alt

GUERRILLA URBANA

BIBIANA BALLBÈ

Si pogués viuria en un hotel

No és la primera vegada que ho dic: si pogués viuria en un hotel. Per la seva essència: una vida suspesa en l’ara i l’aquí; en les entrades i les sortides, en els check-ins i els check-outs. La vida basada...

Un italià que no és un italià

Soc en una de les puntes que limiten el Turó Park de Barcelona, però mentalment fa estona que m’he catapultat a ple Meatpacking de Nova York. Dins del Luzio (botiga de referència de decoració de la ciutat)...

Japó + Perú = temptació

Barcelona passa per una fase nikkei: el ritme d’inauguracions de locals que aposten per la fórmula (Japó + Perú) = salvatge. En compto 3 en els últims dos mesos. I pel que m’expliquen, sembla que el ritme...

Passat, present, futur

És el lloc on m’escapo quan necessito distància. Amb el món, la feina, la gent, les coses. Quan venen canvis importants. Quan haig de prendre decisions clau. L’Hostal Empúries té alguna cosa de màgic,...

Brindis ‘nikkei’

És tard per a un sopar; d’aquells vespres que es compliquen sense saber ben bé per què; deuen ser quarts d’onze. Som al centre i tenim 1) molta gana; 2) ganes de menjar bé; 3) necessitat d’una nit de...

Ostres!

Sarrià és el barri del diumenge perfecte: la vida, a lloc; les converses, en ordre; les accions, a tempo. Racons, placetes, vermuts. Coneguts, saludats, amics. Nens que patinen, senyors que llegeixen el...

BBQ a la japonesa

Enric Granados is the place to be. Un dels millors carrers de Barcelona. En ple cor de l’Eixample, amb el trànsit limitat i amb una gran (i superatractiva) varietat d’oferta gastronòmica. I a la cantonada...

'Paradise is a place, it’s a state of mind'

Nope. Ja no fa falta morir per anar al paradís. Ni tampoc tenir la butxaca plena. Només cal saber el secret (per partida doble), baixar fins més avall del Museu Picasso i obrir –amb fermesa– dues portes. La...

Prohibit reservar

Fa dies que tinc el dia d’avui encerclat al calendari. Després de mesos sense veure’ns, toca retrobar-me amb una colla que viu més fora que dins. I que curiosament tinc la sensació que vaig veure ahir...

Amb amor i molta creativitat

Foodies romàntics, japonesos expatriats, mediterranis de paladar exòtic. Pugeu fins a Sant Gervasi, atureu-vos al carrer del Camp número 68, i rendiu-vos als peus de La Piccolina -una microcafeteria que...

Tot el que es pot fer amb dos bastonets

Nenúfars thai. Kakigori no dashi. Sumi-ika i caviar oscietra. Tot això es pot menjar amb dos bastonets al Dos Palillos, un dels secrets de domini públic més famosos de la ciutat. Tothom el coneix i tothom...

La cuina l'ha salvat

Arribo d’hora, la primera del torn del migdia. L’espai és diàfan i ple de racons a la vegada. La llum, tan bèstia que aclapara. Les taules estan perfectament parades. Tot a lloc. Em donen dues taules per...

Go Bananas!

Anar al tròpic sense passar per l’aeroport. I/o tocar les estrelles sense agafar un coet. Tot això amb una temperatura de 10º a l’exterior, la força de gravetat als peus, i a un preu MOLT terrenal. No; no...

Forn de pa: 'what else?'

El diumenge a primera hora sempre s’ha baixat a comprar el pa, i el diari. Per seguir amb el mood de les tradicions, decideixo anar al quiosc més de tota la vida que conec. I tot passejant ho aprofito per...

Per molts anys!

El Poblenou és un dels barris més creatius de Barcelona. El seu passat industrial s’ha convertit en un present enfocat a la cultura, l’art i el disseny. La Torre Agbar, el Disseny Hub. La infinitat de...

Començar pel final i no voler acabar mai

He quedat a i cinc, i arribo a menys deu. ‟Bravo”, em diu l’últim whatsapp. Somric. Creuo la porta. I un wow llarg, pensat, i silenciós, m’acompanya fins al fons. Art efímer a l’entrada. Després, un...

Tocat i enfonsat

10.00 AM. Acabar-me el suc d’un glop. Sortir de casa corrents. Travessar el Mercat de Sant Gervasi. Entretenir-me 30 segons en una parada de flors. I en ple Putget, a menys de 10 metres de l’oficina =...

‘Dear Suzy, when? Dear Sam, where?’

Els ingredients per a una tarda perfecta d’hivern inclouen manta i una bona pel·li (si pot ser que ja hagi vist, per si els plors del meu fill em tallen el fil). Poso Viatge a Darjeeling, de Wes Anderson,...

La teletransportació existeix

Rocambolesc:adj Inversemblant. Extravagant. Ple de peripècies extraordinàries i fantàstiques. Sinònim: Rambla, 51-59; el nou regne de la imaginació del petit dels germans Roca. Winter is coming però ve molt...

Xoc emocional

Hi ha llocs que se t’enganxen a la memòria i t’acompanyen per sempre més. Impossible desfer-se’n. Sigui per bé o per mal. Quan hi ha una connexió emocional forta allò no se’t desenganxa del cervell ni del...

El ceviche ha destronat el sushi

M‘he proposat reconquistar el centre de Barcelona. Enfilo els carrerons de darrere l’Ajuntament (els meus preferits del Gòtic) fins a arribar al seu centre neuràlgic: el carrer Avinyó. I busco el restaurant...

‘Like a gentleman’

Ladys and gentlemen, en dono fe. A Barcelona ha nascut un nou temple. I és Servicio Continuo. Un local ultrasenyorial on es pot menjar i beure i/o beure i menjar fins a les tantes de la matinada. Únic en la...

Acabar i tornar a començar

És un clàssic entre els clàssics. Saps què hi trobaràs i com t’ho trobaràs. I precisament per això hi tornes. I és més: hi tornes a tornar. Over and over. És un restaurant per a dies especials. Per...

Tòquio pot esperar

El Japó està de moda. I punt. I si no que m'expliquin per què m’he passat l’estiu empassant-me les fotos del 80% dels meus coneguts per l'illa nipona. El Japó és EL destí. I els que –ENCARA– no hem tingut...

Directe al cor i a l’estómac

Correcte. Anar un dissabte a la Boqueria és per als valents. Més de 5 humans per metre quadrat, fruita a preu de plutoni i cops de colzes non-stop. Sí. Una pena. I més avui, que tinc ganes del clàssic matí...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >