Stop. Començar ha estat més fàcil que acabar. Com sempre. Un adéu, dos petons. Clàssic. Ha estat una conversa pausada i pura. Honesta. De les de veritat. Molt PRESENT. Molt AQUÍ; Molt ARA. L'Albert es mou poc i contesta a preguntes curtes amb respostes curtes; quan ho fa, el veig pensar, el veig sentir, el veig ser. Avancem enrere en format rewind i arribem al final de l'entrevista amb un joc que li fa mandra: Em pots dibuixar la forma de la felicitat? o ; La de l'amor? … ; La del sexe? >< ; La de la innocència? S ; La de la inconsciència? >> > ; La de la ràbia? !!! ; I la de la mort? -. La força i la complexitat de la síntesi; el talent de saber fer-ho. Stop.
12.35 = SURF IV. Retrocedim en la conversa a cop d'intuïció. La subtilesa marca la seva feina. No s'alimenta de referències. Ni blogs, ni revistes. S'escolta, es desxifra i a cop d'intuïció pareix projectes que emocionen. L'últim és una prova que el paper té molt futur i de com repassar les pàgines d'una revista pot arribar a emocionar. Una publicació sobre el món del surf que desperta sensacions. Fullejar-la és rendir-se al mar. Pura poètica. Però també pur pragmatisme, els extrems es toquen. L'objectiu del disseny és vendre? Sí. I qui digui que no és així s'equivoca. El nostre objectiu amb El Dorado és fer coses per explicar qui som i què fem. És l'altaveu al món. Del local al global: generar continguts perquè se'n senti a parlar. Aquesta és la clau.
12.07 = SURF III. Les coses clares, el cap a lloc, els peus a terra. Molta barba, més idees. ¿N'hi ha de bones i de dolentes? Sí, esclar. Què és una bona idea? Un cop d'intuïció que et fa anar endavant. ¿La millor que has tingut? Fer esport i cuidar-me. Imaginació o màgia? La imaginació: perquè és perillosíssima però mai et pot matar. ¿L'última vegada que la imaginació no et va deixar dormir? Fa un parell de setmanes: vaig decidir llevar-me i anar a córrer. ¿La provocació funciona? Sí, molt; i pot arribar a trastocar a qualsevol. A qui has robat més? A la meva mare: de petit li agafava diners de la cartera per comprar-me dònuts. ¿I de més gran? Per a cafè i tabac. Riu en silenci. I fa un punt i a part.
11.27 = SURF II. Ens allunyem del final parlant d'últimes vegades: ¿L'última que t'has emocionat? Fent surf a Montgat; L'última que has plorat? En l'última ruptura sentimental; L'última ressaca? Al Sónar. És silenciós, discret, elegant. I parla mesurant les paraules. M'explica que el seu amic Marc el fa morir de riure o que l'hòstia més gran que s'ha fotut ha estat encaixar la decepció d'un dels seus grans amics. Què n'has après? Res. He après que no se n'aprèn. Fa una pausa, i despista la mirada. I remata amb una frase concloent: Si no vols triomfar, no fracasses. Sempre endavant.
11.10 = SURF I. Arribem al principi. Ens saludem i parlem uns 9 minuts aproximadament, drets. Allà. Aguantant. Finalment, unes cadires, una taula i molt silenci. Si hi hagués música sonaria Julia Stone. El surf obre la conversa i es posiciona com el protagonista fort de l'entrevista. Ara mateix ho és tot per a ell: la lluita contra el mar; el cara a cara amb la naturalesa; el repte de llegir-lo i guanyar-lo; i la connexió amb el que és real i de veritat. Natura, viatge, amistat, gastronomia. Ho té clar: El surf és la millor idea que he tingut mai i la natura és l'expressió més gran de creativitat que he vist mai.
