Publicitat
Publicitat

OBLADI - OBLADA

Bibiana Ballbè per Bibiana Ballbè

Arriba amb el dubte. Parlar o callar. Ha jugat amb foc i s'ha cremat. Sortir de les brases per tornar a les flames. Delicat. Aquest cop no ve armada, però s'exposa al seu propi joc: a preguntes que maten. ¿Fèieu apologia de la violència en l'últim capítol del Bestiari ? No era la intenció en cap cas. Però n'hi ha que ho han entès així: la descontextualització sumada al moment polític actual és un còctel explosiu. L'arma perfecta. I l'oportunitat per aprendre una lliçó: un màster de vida en un temps rècord.

SANG I FETGE. Seguim. ¿És necessària la provocació? La provocació per la provocació, no. Per sacsejar, sí. I també per fer pensar i reflexionar: l'art serveix per explorar els límits. N'hi ha que consideren que aquest cop us heu passat. Heu patinat? Havíem d'haver previst que el contingut podia resultar ofensiu, sí. Error encaixat. Disculpes lliurades: de forma pública i personal. Què més? La polèmica s'ha inflat perquè el debat sobre l'últim Bestiari no ha estat mai un debat sobre la cultura: la política se l'ha apropiat. ¿Era un capítol temerari? El protagonista era un personatge extrem i el contingut era arriscat. Però era tot pura ficció: del primer minut a l'últim. I es feia explícit: homenatge a les pel·lícules de sèrie B en un entorn postapocalíptic i surrealista. I molta sang? De remolatxa: jo era la primera a morir d'un tret sec al pit. L'últim, el Jair. Enmig no quedava ni el trol que creuava la via en vida. Pausa i contrapregunta: ¿O tu tampoc has vist el programa sencer?

SILENCI I SOROLL. Has tardat tres setmanes a trencar el silenci. Per què? Cap fred, cor calent: Ara tinc perspectiva; abans ha hagut de parlar molta gent. Tothom hi tenia alguna cosa a dir. I a fer: les disculpes de TV3, la dimissió de la directora, la retirada del programa, les declaracions del govern. S'ha reaccionat ràpid. ¿Entrevistar-te a tu, no és un recurs fàcil? No. És més difícil fer-ho que no fer-ho: exposar-se no és mai fàcil; no saps com en sortiràs. Què et queda per dir? Que el Bestiari no viu de la polèmica: tres temporades i més de 30 capítols avalen un programa que aposta per la cultura i l'entreteniment; que dóna veu i projecta els joves creadors del país; que explora nous formats, codis i propostes. Una finestra del talent del país i una aposta de futur: la creativitat és clau.

CULTURA I ENTRETENIMENT. ¿La suma de cultura i entreteniment porta a la frivolitat? No. La combinació dels dos mons sempre suma. Però el mitjà és tan estimulant com difícil: la tele és ràpida i fulminant. S'ha de ser àgil perquè disposes del mínim temps possible per atreure el màxim de gent. I això pot portar confusions. Quin és l'objectiu del Bestiari ? Despertar l'interès per la cultura: fer el tràiler de grans històries i convidar a profunditzar. ¿L'últim tràiler us ha sortit apocalíptic. Inconscients? 24 hores després de l'emissió del programa, no havia passat res: fins que no es va detectar el potencial d'una polèmica oportunista no hi va haver titulars. On és l'error? A emetre un programa arriscat (gravat fa 5 mesos) en un moment inapropiat: aquí ens vam equivocar. Però ningú és perfecte. I qui fa coses s'equivoca. Què has perdut amb l'afer Bestiari ? La innocència i alguna oferta de treball. ¿I ara què? Tornant a la normalitat: el món el mouen les idees i saber traduir-les a la realitat. M'agrada la meva feina i crec en el que faig. Fa 15 anys que em dedico a la cultura. Ho seguiré fent.