Publicitat
Publicitat

Brosmind: 'This is our momento'

140 PARAULES/MINUT. No abaixen la velocitat ni l'estil al llarg de l'entrevista. Quan un frena, l'altre accelera i l'avança. Just després, l'altre contraataca. No hi ha treva. Lluita per la pole sense batalla d'egos: tot queda a casa, tot és família. Això sí: sempre previnguts. Sempre alerta. I amb estil únic. A l'hora de treballar i de parlar; de pensar i d'imaginar. Perfectament compenetrats: són el complement perfecte l'un de l'altre. 4 mans, 2 caps, 1 pensament. Ah i, sens dubte, les dues persones capaces de disparar més paraules per minut. En 43 minuts d'entrevistes només es produeix un silenci. I arriba al final: Quin seria l'adéu perfecte? Es miren, callen, pensen i llancen a la vegada: Estic esperant que respongui el meu germà.

155 PARAULES/MINUT. Acaben tan forts com han començat. Però podrien seguir parlant, pensant, imaginant. Durant hores i hores. Són incombustibles. Tenen més idees que hores per fer-les realitat. Juguen amb els conceptes i s'han convertit en artistes/il·lustradors per evitar fer-se grans. Segueixen buscant la llibertat creativa que tenien de nens, segueixen jugant. Van créixer amb l'Iron Man, l'Spiderman, l'Astèrix i el Tintín i el sentit de meravella i fantasia que els envoltava. I ara ho tenen clar: Volem crear l'empresa dels somnis: tenir un edifici gegant, amb diferents taules i disciplines. I tenir gent treballant en diferents projectes. Videojocs, radionovel·les, escultures, invents: no hi ha límit. Com fer els somnis realitat? Amb la tècnica de l'enginy cubà: tens un problema?, necessites una solució? Doncs amb el que tens al teu entorn construeixes alguna cosa per poder continuar.

128 PARAULES/MINUT. Abaixen una mica el ritme a l'hora d'encarar qüestions més personals. Què és el millor de ser germans? Que ens coneixem de tota la vida: tenim un procés mental molt similar i és molt fàcil entendre les idees respectives. Qui és el més gran dels dos? Es miren i s'ho pensen. Dubten: 34/35? Més dubtes. I un càlcul ràpid: Si sóc del 78, doncs 35. Un, enllestit; torn per al següent: 2 o 3 menys?, es pregunta. I automàticament es respon: Sí, faré els 32 el mes vinent. Prova superada, seguim: ¿Qui és el llest dels dos? Ell (Juan) té una carrera farmacèutica; jo (Ale) vaig fer disseny i no sé ben bé on cau. Qui és el guapo dels dos? Tots dos, no? Ell (Juan) té el seu sex appeal amb el bigoti i jo (Ale) el meu amb el somriure. ¿El més divertit? Tots dos, però cadascú té el seu humor. Qui té més sentit del ridícul? Tots dos. Massa. I curiosament ara anem de gira de conferències. D'un mal n'hem fet una virtut.

143 PARAULES/MINUT. Els entrevisto després d'una conferència en petit format que fan a Creative Mornings. Èxit total. Entrades exhaurides, cues d'una hora per un autògraf d'ells. ¿Sou les noves estrelles del rock'n roll? Un humil sí, i una explicació: És curiós. Sembla que els nous ídols són artistes. Us paren pel carrer? Sí; internet ha donat accés a molta més informació i entrada a tot i tothom. Les conferències són els nous concerts i fan possible tenir els teus nous ídols a tocar. I això alhora ha fet que entenguéssim més què és el disseny. ¿Som més conscients del que representa? Sí. Però aquí encara queda feina per fer. ¿Treballeu més a fora que aquí? Sí, un 80%, principalment als EUA. Què passa a casa? Treballar aquí ens ha generat problemes; el tracte és pitjor: falta respecte per la professió.

165 PARAULES/MINUT. Arribem al principi de l'entrevista a tot gas. Accelerats. Contents. Respiren l'estil del seu art: alegria, optimisme, fantasia i humor. Un gust. Així encareu les coses? Així encarem la vida. Fem coses que ens emocionen i ho tenim clar: THIS IS OUR MOMENTO.