Publicitat
Publicitat

John Casablancas: "Poder per fer-ho tot"

70 anys. Una vida d'èxit. Fundador d'Elite Models i inventor del concepte supermodel. Ell és el descobridor i creador de Claudia Schiffer, Naomi Campbell, Cindy Crawford i Gisele Bündchen. I el pare de Julian Casablancas, cantant dels Strokes. Una vida a cop de triomf, escàndol, fama i xecs milionaris. Visionari i lluitador. Batalla contra un càncer. Intel·ligent, sagaç, irònic. I incorregible. Treballador incansable i gamberro de la vella escola: pura diversió.

Són les seves 6 i les meves 9. Rio de Janeiro - Barcelona. Pregunto en català, contesta en castellà. Una pantalla ens separa. Lluny, però a prop: connexió al primer hola . John, ets el creador de les supermodels. Has tingut una vida super ? Sí: he tingut una vida sensacional: no regrets at all . Treballar amb supermodels et dóna superpoders? Amb elles no, però amb la resta sí: m'he sentit idolatrat i mitificat. La bellesa és un passaport al tot és possible? Sí: tenir accés a les supermodels em va donar poder per a tot.

DROGUES I SEXE. És un entusiasta: li agrada el menjar, els viatges, les dones, la vida. I prefereix el Barça a la política. Què és una supermodel? Un conjunt de coses irresistibles: personalitat, estil, elegància i bellesa. Un món temptador: digues un secret per sobreviure-hi. Posar-hi humor. Escàndol, també? També: sense escàndol no hauríem aixecat la carrera de models com Naomi Campbell. Sense sexe tampoc? El sexe va lligat a l'escàndol, però més enllà dels titulars vam saber crear fenòmens, avui, irrepetibles: Claudia Schiffer, Linda Evangelista o Cindy Crawford, carreres úniques i milionàries. Has fet molts diners? Suficients per moure'm en l'elit però no prou per perdre'm. Fama? Sí, però conservant prou l'anonimat per poder portar-me malament. Riu de reüll. Has estat molt gamberro? Bastant: he estat amb les dones més fantàstiques del món, als millors hotels del món i treballant als llocs més increïbles: tot això dóna per a molt. Per a molta droga també? Jo no m'he drogat mai: he begut molt, però les drogues no m'interessen.

BELLESA I VELLESA. El John és la viva essència del carisma: atrapa. Té encant, rapidesa i respira humor en cada frase. Seguim: ¿Arriba un moment que et tornes immune a la bellesa? No. El plaer de veure i descobrir la bellesa no s'ha acabat: sempre m'impressionarà. Són la teva debilitat, les dones? No. Són el meu punt fort! Amb elles he construït la meva carrera. Com t'agraden? Riu i em contesta amb una pregunta: Quina part del cos vols dir? Riure discret però canalla que talla una porta que s'obre darrere seu: entra la seva dona, 32 anys més jove. Me la presenta. I llavors, respon: M'agraden les dones optimistes, ràpides i alegres. Intel·ligents, també? No cal que siguin Einstein, diu. Fa una pausa i remata: encara que tampoc em molesta. Torna a riure, la ironia. Miro com surt la seva dona: Us porteu 32 anys de diferència: la bellesa és sinònim de joventut? Tal com tots l'entenem, sí: Jane Fonda està bé als 65, d'acord. Però desenganyem-nos: era guapa quan era Barbarella.

CÀNCER I FRIVOLITAT. No té temes pendents: si es morís demà, només trobaria a faltar la vida. Parlem de l'edat. Acabes de fer 70 anys: què és el millor de la vellesa? Saber que encara estàs viu. Es fa difícil? Sí. Jo fa anys que estic lluitant contra el càncer i cada aniversari dono les gràcies per ser aquí. La malaltia t'ha fet més fort o més dèbil? Físicament més dèbil, sens dubte. La gent que diu el contrari només ho fa per sentir-se millor. Les coses clares: Et mous millor en la superficialitat, tu? Sí. Sempre m'ha semblat més divertida. És esnobisme, això? De vegades ets tan intel·lectual, tan perfecte, tan superior que et converteixes en un perfecte frívol. Pausa. Aquest és el meu cas, naturalment. Riu, fi. I acabem l'entrevista: John, què seria l'últim que faries abans de morir? Si estigués a l'hospital, miraria les cames de la infermera que em cuidés: no me'n cansaré mai.

PUBLICITAT
PUBLICITAT