Publicitat
Publicitat

OBLADI - OBLADA

Kim Díaz: "La nit és màgica"

45 anys. Carisma especial: Entre l'elegància i la canalleria. Misteri i saber estar. Dorm poc però sempre està despert. Atent. Entra als llocs i els desxifra: no se li escapa res. No té estudis ni ve de bona família però ha obert dos locals a Barcelona que són referència al món. El Bar Mut va enamorar Robert De Niro i ara obren junts el local a Nova York. El Mutis s'acaba de convertir en la millor cocteleria europea. Això és un brindis d'èxit i de nit: quan tot comença a passar.

Faldilla, just al punt dels genolls; ulls pintats. Americana, impecable; tarannà, impassible. El Kim paga la vida al comptat: juga totes les cartes a un número. Sempre. Arrisca i provoca. Salta al buit. I es deixa anar. Som a la barra del Bar Mut: materials nobles, marbres clars, fustes fosques; molta llum, molta ampolla. 2 tamborets, 2 canyes. Perdiu, tonyina, porc. 3 hores i un àpat que es fa recordar. Trucades entrants, indicacions al personal, atencions als clients. Sona el mòbil per enèsima vegada. Robert De Niro a l'altre cantó: What's up, dude?

NORMES I PILOTES. L'actitud marca la diferència; el somriure és el seu passaport, i el sisplau, el seu canvi de moneda. El molesta la intolerància i la mala educació. Porta 8 anys fent la nit, però no ha perdut mai els papers, diu. Cap moment de descontrol. Sorprèn la seva elegància i educació en xoc frontal amb la part més canalla que admet tenir: He trencat tantes regles com he pogut. Sortir de les normes et fa diferent. Com ets de diferent? Tant com per sortir despullat pel mig de passeig de Gràcia. Una provocació? Un tracte: tinc una ampolla de 3.000 euros que porta aquesta premi extra: tu la demanes i jo em trec la roba surto i surto a córrer al carrer. Funciona com a reclam? Sí, sempre. Amb la mala sort que l'última vegada la meva mare baixava de Gràcia i em va enganxar: una putada.

NIT I MÀGIA. Té un punt de Peter Pan: desprèn il·lusió. I és un entusiasta. Viu al límit i quan una cosa no li agrada, mira cap a l'altre cantó. Avui ha començat a treballar a les 9.30 i acabarà a les 5.30 del matí: sempre està en mode on . No sap no fer res. És un gamberro i viu als llimbs de la canalleria: aquest és el seu lloc. Què té la nit que no té el dia? Tot. Les coses interessants comencen d'aquí una hora, a partir de les 5. La nit respira un neguit molt magnètic: tot és possible, la gent està més oberta i alegre; més predisposada a deixar que passin coses: la nit és màgica. Para, em mira, i em desafia elegantment: O, si no, digue'm una cosa interessant que hagi passat avui abans de les 3.

CRÍTIQUES I PROVOCACIÓ. Sempre ha anat a contracorrent i ha fet del seu esperit burlesc la seva bandera. Què t'agrada de la provocació? Tot. Però, sobretot, m'agrada veure la reacció de la gent. T'has sentit molt observat? Sí. Criticat? També. La gent m'assenyala i deixa anar: mira aquest com va! Et molesta? No: El problema el tenen ells. Les coses clares. Sempre has cridat l'atenció? No. Jo em vaig destapar ara fa 7 anys, quan vaig obrir el Mut. Abans sempre havia passat totalment desapercebut. Què va marcar l'abans i el després? La independència professional. Quan fas les coses com tu creus i et van bé, llavors ho tens clar: això és casa i aquesta és la manera de fer les coses. I a casa es porten faldilles. Què et molesta dels pantalons? Que oprimeixen. La faldilla allibera: quan me la poso, vaig molt més deixat anar.

MUT I MUTIS. El Bar Mut i el Mutis són referència a Barcelona des de fa temps. Ara van un pas més enllà i es converteixen en referència a Europa i el món: el Kim acaba de guanyar el premi a la millor cocteleria d'Europa i marxa a Nova York de la mà de Robert De Niro, a obrir-hi el Mut. És allà on volies ser? No sé ben bé el que vull ni a on vull ser: m'agrada deixar-me portar i sorprendre'm. Què hauries estat si no fossis el que ets? Jo sóc un actor frustrat. Riu, ara que té de soci a Robert De Niro. Acabem un menú d'incomptables plats i abans no se li compliqui de nou la nit, li pregunto per la famíla: dona, dos fills. On queden ells? La família és el peatge. Val la pena? Si construeixes alguna cosa per a ells sí: jo estic intentant construir el seu futur. I els teus fills ho entenen? No ho sé. L'altre dia el petit em va dir: Pare, tu estigues a casa, que el meu futur ja me'l construeixo jo.