Misc 12/12/2013

Els Òscars: "El canvi fa por"

i
Bibiana Ballbè
3 min
Un Òscar sempre diu sí, l'altre sempre diu no. L'equilibri perfecte.

Acabem. Ha estat una conversa pausada, còmoda, justa. Més seriosa del que podia haver estat. Moltes reflexions, menys conya. Molt d'autoanàlisi, poc ha-ha-ha-ha. Amb el cafè -sol, sec, dur- arriba l'última i definitiva qüestió: Qui sou? No ho sé, és molt llarg d'explicar i no trobo l'acudit. Ningú riu. Marxem i abans no tirem enrere en la conversa, us ho explico: el Dalmau és el miop i té l'envà nasal lleugerament tort; exasmàtic i al·lèrgic a la pols i als àcars. Té la columna vertebral desviada. Ah, i entre els taxistes se'l coneix com l'home de la veu que vesteix com un pobre però amb roba cara. L'Andreu és l'alt i moreno. Àcid i lúcid. Tímid i lent. Noi de barri de ciutat d'extraradi. Té el fetge a prova de bomba i el dijous es posa corbata.

15.43 = COMPETÈNCIA I NEGOCI. Fins aquí, per fora. Rasquem endins. Avancem enrere en un dinar com els d'abans i amb preguntes incòmodes: Amb tant temps treballant junts, us seguiu fent gràcia? Sí, molta. ¿Entre vosaltres hi ha competència? No en el sentit animal, però sí que hi ha la intenció de millorar les coses que fem: competència constructiva. Sou els guionistes més ben pagats del sud d'Europa. ¿També sou els més bons? No ho crec. Sovint no hi ha relació entre ser el més ben pagat i el més bo. Qui negocia? Ho fem tots dos. Qui és el poli bo i el poli dolent? Això forma part de l'ordre intern de l'empresa. Només et podem dir que un fa de policia babau i l'altre d'imbècil.

15.04 = ONDAS I SPIDERMAN. Acaben de rebre el premi Ondas. I amb el premi una allau de felicitacions, trucades, propostes, dinars, entrevistes, i semblants. Ells mantenen la calma. Tot a lloc. Però concretem: Qui té el premi a casa? Jo, diu el Dalmau. I l'Andreu s'explica: Jo no vull merdes a casa. Fa pols i no tinc prestatges. La custòdia, per a tu! Entès. 203.000 oients diaris, ¿els veieu a tots quan feu el programa? No. ¿Sentiu el pes de la responsabilitat? Cada cop en som més conscients però també és veritat que tampoc som Spiderman pel que fa a allò que diu: " El gran poder conlleva una gran responsabilidad ".

14.37 = VANITAT I DINERS. Dels dos, l'Andreu és el que surt, fuma i es droga: Sí, sóc addicte, però no em preocupa. El Dalmau és el del sentit comú, el dels peus a terra, el del ie-ie català. Junts, es completen. Un és més visceral, l'altre més prudent. Un sempre diu sí, l'altre sempre diu no. Junts, l'equilibri perfecte. Qui és qui en aquesta parella? Ell és la dona i jo l'homosexual, diu l'Andreu. ¿Us han preguntat mai si éreu parella? Sí, molt. ¿Hi ha tensió sexual entre vosaltres? No. I és perfecte. Nosaltres ens hem quedat amb el millor de ser parella: el compartir, la confiança, la tolerància, no hi ha complicacions. I, a la feina, quin és el treballador dels dos? Quan ens hi posem som pencaires; ara, ens costa molt posa'ns-hi. ¿Ho feu per vanitat o per diners? De vanitat estem curats. I els diners tampoc ens preocupen gaire. Probablement ens hem equivocat de feina.

14.13 = INICIS I CANVIS. Fa més anys que es coneixen que no pas que no es coneixen. Porten tota la vida treballant junts. I cinc al capdavant de La competència . Amb un èxit incontestable. ¿Recordeu el primer dia? Recordem que quan es va acabar Minoria absoluta vam comentar que els que ocupessin el seu lloc rebrien hòsties per totes bandes. I? Doncs va acabar resultant que aquella merda l'havíem de fer nosaltres. Por? Els canvis sempre fan por i aquest país és molt petit i sempre hi ha gent preparada per carregar: la primera setmana vam rebre per totes bandes. Ferides curades: d'això ja fa 5 anys.

stats