07/03/2015

París en 48 h

5 min
París 
 En 48 h

ParísSí. La ciutat continua trasbalsada pels últims esdeveniments. Segurament, l’atemptat de Charlie Hebdo quedarà en l’imaginari col·lectiu per a la posteritat, però tot i així (i potser precisament per això) la ciutat s’aixeca forta i reivindica amb més força la seva màgia i encant. Perquè París no falla mai. Sempre plena de racons. Sempre plena de novetats. Sempre a punt per a una nova visita. Sempre a punt per a una nova història. Ciutat de la llum, de cafès de tarda, de locals de nit, de trobades i retrobades. Epicentre de converses i fred. De molt fred. Cantonades amb estil, parets plenes d’elegància, cementiris cèlebres i un no sé què que la fa sempre especial. París és el París d’ara, però també el d’Eva Green i Jeanne Moreau -corrent pel Louvre-, el de Marlon, Hemingway o Anna Karina. Clàssica. Elèctrica. I amb mooolt d’encant. Però més enllà d’això, París també és una de les grans capitals del soft power. A continuació, una ruta pels últims hotspots de la ciutat. París en 48 hores.

10.00

Artazart. 83 quai de Valmy

Començar com toca: entre llibres, disseny i creativitat. Quan arribes a l’Artazart -just davant del canal Saint Martin- ja saps que es tracta d’un lloc especial. Per fora és una casa taronja llampant. Elèctrica. Per dins és una de les botigues de llibres de disseny, fotografia, il·lustració, llibres infantils i càmeres Lomo més completes d’Europa. Una d’aquelles parades que no pot faltar.

11.00

Galerie daniel templon. 30 rue Beaubourg

I dels llibres a l’art. Newton, Warhol, Mapplethorpe, Basquiat o Willem de Kooning han exposat les seves obres en aquesta galeria. Templon ven art contemporani des dels 60. Actualitat, modernitat, art pioner. Ho fa amb coneixement de causa i amb apostes que apunten la consagració. Sensibilitat i gust de la mà d’un galerista visionari. Artistes consagrats i nous talents. ¿I ara mateix? David LaChapelle i Jim Dine.

13.00

Le comptoir general. 80 quai de Jemmapes

El museu de la cultura gueto. Així. Música, art, disseny, gastronomia o cinema sorgits de la pobresa i la marginalitat. Fundació no lucrativa. Botiga de dia. I coreografies de nit. Cinc sales. Sopar, bona música, còctels. I aquella estona entre el “no sortim” i l’“anem a esmorzar”.

14.00

Camélia. 251 rue Saint-Honoré

Arriba l’hora de dinar. I què pot ser millor que fer-ho entre jardins. El Camélia serveix plats -d’alta qualitat- en un pati amb infinitat de llum i una glorieta blanca. Pedra i terres de fusta. Menú exprés en 50 minuts. Ràpid, precís, impecable. Sempre a l’alçada. Sempre la mida justa. Servei excel·lent. Discreció i elegància. Als fogons, el xef Thierry Marx reinterpreta la cuina francesa. Aporta receptes i fusions arriscades i les combina amb les més tradicionals. Sol, vegetació i un espai ple d’estil i racons. Un must. Esmorzars, dinars i sopars. Vosaltres trieu.

16.00

Shakespeare & company. 37 rue de la Bûcherie

Començar la tarda endinsant-se en l’ambient més intel·lectual de París. Llibreria independent i biblioteca de literatura anglosaxona. Esdeveniments i xerrades, moviment cultural i un pis de dalt on es pot passar la nit a canvi de treballar unes hores a la botiga. Viatgers. Escriptors. Curiosos. I sense límit de temps.

18.00

The café craft. 24 rue des Vinaigriers

La pròxima parada, el local perfecte per fullejar les compres: The Café Craft. Un coffice. Cafè + office. És el primer cafè dedicat als creatius independents. Converses que arreglen el món. Parets fosques. Fusta. Blanc i negre. Espai de treball adaptat (ple de llums i endolls), ambient agradable i pastissos. I bon cafè.

20.00

Le forvm. 4 boulevard Malesherbes

El còctel presopar. El més important. Just darrere l’església de la Madeleine. Just allà. Aquestes són les coordenades d’un dels llocs més especials on trobar-se, conversar i sí, beure els còctels més ben servits de la ciutat. Cadires de cuir Chesterfield, caixes de música Wurlitzer i una cocteleria del 1931. Un clàssic de París que ha mantingut la seva essència i savoir-faire. Des que es va inaugurar encara la porta la mateixa família. Un espai sobri. Elegant. D’estètica gentleman. Decorat perfecte d’una pel·li de Woody Allen rodada a París.

21.00

Kinugawa. 9 rue Mont Thabor

Molt a prop de la Madeleine. És el restaurant de sushi més modern de París. Gastronomia contemporània. Un local sobri en blanc i negre. Sopa miso + gelat de sèsam + sushi amb gingebre i wasabi. Pot semblar un pèl fred a primera vista, però quan comença a omplir-se entens per què aquí s’hi deixa veure el bo i millor de la ciutat.

23.00

Mary celeste. 1 rue Commines

Bien manger et bien boire dans Le Marais. El Mary Celeste és el lloc perfecte per a la copa. Plats per compartir del xef Haan Palcu-Chang, còctels històrics i ostres d’abril a setembre. I un local lluminós on començar -o acabar- la nit.

00.00

Mandarin oriental. 251 rue Saint-Honoré

Comoditat. Benestar. Elegància. Luxe. I unes vistes brutals de la place Vendôme. L’Hotel Mandarin Oriental és un dels més luxosos -i bonics- de París. La façana, els interiors, les escales, els daurats, les catifes, l’olor. I -sobretot- l’spa. ¿I què més? Un jardí interior d’on només sortiràs per anar al Louvre.

DIUMENGE

10.00

Le pompidou. Place Georges-Pompidou

Parada obligatòria. Sempre. El Centre Pompidou és un museu d’art contemporani només comparable al MoMA de Nova York. Des de l’exterior és una ciutat d’acer. Quadrada. Envoltada de tubs. Tot visible. Tot industrial. A l’interior, sis plantes d’espai diàfan plenes d’obres d’art. Exposicions permanents. Art modern i contemporani. Entre els artistes que hi han exposat, Picasso, Joan Miró, Matisse o Modigliani. Minimalisme. Actualitat. I ara, Jeff Koons, Marcel Duchamp o Frank Gehry.

12.00

Project 01. 25 rue Charlot

Miriam Ponsa + Txell Miras + Josep Abril + Andrea Ayala + Josep Vila + Cristina Corres a Le Marais. El barri adequat. Estètica càlida. Decoració mínima. Màxim protagonisme de les seves peces. Una nova aposta d’autoprojecció -i qualitat i artesania- dels dissenyadors d’aquí, allà.

12.00

merci

111 boulevard Beaumarchais

Una fàbrica del segle XIX -reconvertida en loft- reconvertida en concept store. Dues plantes. Roba, mobles, coses de casa. Joies. Llibres i perfums. Targetes que tremolen. Una cantina on asseure’s entre les bosses. I el millor de tot? Tots els beneficis van a caritat.

14.00

The clown bar. 114 rue Amelot

Decoració centenària + cuina creativa. El The Clown Bar apareix sota sostres de vidre pintat. Un espai emblemàtic. I una aposta gastronòmica molt actual. El xef japonès Atsumi Sota ha redissenyat el menú d’aquest local, amb plats petits i una selecció de vi orgànic. Un gran lloc per sorprendre i desconcertar. Per descobrir i per tornar-hi a anar. Per desconnectar i connectar amb els parisencs que millor s’ho saben passar.

18.00

Sherry butt. 20 rue Beautellis

I acabem la visita per París... Cerveses japoneses, whiskies i còctels. Al Sherry Butt s’hi pot seguir la conversa entre miralls, sofàs de pell i una il·luminació càlida. Un espai agradable i amb charme. I onze còctels originals amb ingredients handmade per relaxar-se de matinada.

20.00

Hotel amour. 8 rue de Navarin

Últim sopar. I última nit -si es pot-. L’Hotel Amour és a Montmartre, entre els artistes i les sex shops. Restaurant, hotel i un jardí amb forma d’hivernacle. El restaurant és al jardí, ple de butaques de cuir vermelles i clientela local. L’estil de l’Amour és business + bohèmia. Hi fan copes, brunchs i sopars. I si s’hi vol fer nit, sempre es pot triar una de les vint-i-quatre habitacions. Espais eclèctics. Boles de discoteca. Parets roses. Parets verdes. I blaves. Quadres del Gainsbourg i la Birkin, d’imatges eròtiques i bodegons. L’Hotel Amour és tot París a la vegada. Clàssic, naïf, romàntic. Elegant i estrident. Actual. I el lloc perfecte per dir-li au revoir.

stats