13/12/2012

Teresa Helbig: "3 casaments, 1 home"

3 min
Es mou millor en la intuïció que en la raó.

Pells, pell, pressa. Sempre que apareix, alguna cosa extraordinària està a punt de passar; i sempre va vestida per a l'ocasió. L'última vegada es va desenfundar un vestit de pell negra que tallava la respiració i me'l va fer emprovar; avui, esmorzant davant d'un brownie tallat a daus, s'aixeca la camisa de seda que porta i es destapa: Sóc addicta a la roba interior.

BLANC O NEGRE. La Helbig és menuda, però salvatge i intensa. Se la veu venir: Ho ets amb tot? Sí: tot és exagerat en mi; tot són extrems: quan sóc feliç sento eufòria; quan estic trista em sento miserable. O blanc o negre. Quanta pasta t'has deixat als psicòlegs? Zero. Hi vaig anar una única vegada i em van enviar a comprar sabates. Riu. Pregunto: Quantes en tens? Més de 100 parells; i un altre centenar de vestits: tots fets a mà. No hi ha res que em doni més plaer que fer alguna cosa amb les mans: és una sensació humana extraordinàriament poderosa. Em meravellen les construccions: jo porto un paleta dins.

BÀRBARS I 'IRONMANS'. La Teresa té un punt primari. Essència animal. Moviments descoordinats i imprevisibles. Sempre alerta, el cap no li para. Un cataclisme en potència. Com la moda, és ràpida i fulminant; i es mou entre la profunditat i la frivolitat amb elegància. Al món de la moda, tot és superfície? Els extrems es toquen i el món de la moda és un gran negoci en què per sobreviure s'ha de treballar com un bàrbar: una desfilada és comparable a una Ironman. ¿La moda és efímera i caduca? Sí, l'estil no. ¿I és tan lletja que l'hem de canviar cada sis mesos? No. El que passa és que hem de seguir facturant.

20 ANYS, 800 PLOMES. Frases curtes, sentències clares. La Teresa es mou bé entre monosíl·labs. I prefereix el fil i agulla a les paraules. Va començar fent aparadors i ha acabat dissenyant alta costura. I tot per culpa de 800 plomes i un grapat de casualitats que seria massa llarg d'explicar. Parlem de moda: Què és? Vida i passió. I què més? La moda serveix per definir el grup social a què vols pertànyer: defineix les tribus. Què hauries estat si no fossis dissenyadora? Go-go . Jo havia sortit molt de nit: era de pòdiums de discoteca. I ara, quin és el teu gran vici? La feina. Els altres els vaig deixar pel camí. Ionqui de la moda, està en mode on de forma perpètua: ànsia eterna de fer coses. Què t'ha faltat a la vida? Temps. Què hauries pogut fer millor? Ser mare. Pausa, reflexió interna i canvi de tema: L'amor està de moda? A mi m'agrada i jo hi crec: m'he casat 3 cops. Amb el mateix home, però amb 3 vestits diferents.

GATS I TALONS. Es mou millor en la intuïció que en la raó. La segueix fins al final encara que a vegades no sigui la millor opció. Arrisca. I si cau, es torna a aixecar. Creu en l'amor per sempre -de moment- i es considera una privilegiada: Tinc tot el que vull. I en el món de la moda, t'hi veus sempre? Fins que pugui, sí. Després em dedicaré a cuidar gats: seré una velleta geperuda, seca i fumadora que donarà menjar als animals del barri. Això sí: sobre uns talons i sense perdre l'elegància. Riu, cansada però contenta, i deixa anar: A vegades crec que un dia ho deixaré tot i em dedicaré a envasar al buit. Per deixar de pensar.

stats