20/10/2011

"Sí: sóc un manipulador"

3 min
El riure és més directe, però la por és més sofisticada, diu Balagueró.

Seu dins de la O de por . El Jaume s'apunta a tot; i si ho pot provocar ell, millor. ¿T'ho han fet passar molt malament, a la vida, que et dediquis a fer passar por? No. Al contrari. La meva vida ha estat ideal des de petit. Una vida perfectament avorrida? Avorrida, no; plena, sí: la meva vida no inspira terror, però sempre he buscat emocions noves.

Sentir i viure. Baixem del cel. Canviem la L i la O per dues butaques i toquem terra ferma. Una aigua i una altra amb gas, gel i llimona. El Jaume seu incorporat, actiu, amb ganes. Lleuger de moviment. Per què ens agrada passar por? Perquè necessitem estimular-nos: estem dissenyats per passar por, però vivim en un món en què no patim situacions de por extremes. La por està atrofiada, i per això ens agrada que una pel·lícula ens estimuli la por: perquè ens fa sentir vius. I qui no sent, no viu.

Enveja i crítica. Els colzes sobre els genolls, les mans gesticulant a l'aire. Lliures. Les crítiques fan por? Sí, molta. Jo sempre m'imagino el crític sol, a casa, en calçotets, perdonant vides. Som un país especialment envejós i crític: quan als altres no els van bé les coses, sentim que a nosaltres ens van millor. Concloent però amable. I tu, ets un manipulador? Sí. Manipulo l'espectador i les seves expectatives; l'enganyo i l'enredo, d'això es tracta. Només al cine? Silenci, i després contundència: no, a la vida també. Tothom ho és: analitza quines són les seves possibilitats, pren consciència de l'entorn i es dedica a fer allò que l'interessa.

Por i riure. Mirada rodona. Alerta constant. Riure contagiós. Es riu en un set on es grava una pel·lícula de por? Molt. Treballar amb la por és molt graciós. Jo ho equiparo a quan estàs preparant un susto : estàs dissenyant com reaccionarà la gent, i es riu molt maquinant això. Què és més difícil, fer por o fer riure? Fer por. I és científicament comprobable: agafa un grup d'amigues i aneu a sopar. Si les vols fer riure, tardaràs 10 segons: un acudit i llestos. Si vols que passin por, 6 hores després encara no ho hauràs aconseguit. Riure és més directe; la por és més sofisticada.

Noies i pel·lícules. I una pregunta simple que porta a una resposta inesperada: a tu t'agraden les teves pel·lícues? No. Perquè no descobreixo la història des de zero; no té cap efecte sobre mi. Veig que el material que configura la cinta està ben plantejat, però com a pel·lícula no m'agrada. És com amb el sexe, tu imagina't: a mi m'agraden les noies, d'acord. Però m'agraden les noies des de fora. Si veiés les venes, la sang i els pulmons no m'agradarien. I la pel·lícula és la noia per fora.

Crispetes i dvd's. Sortim de fora i entrem a dins: quin tipus d'espectador ets? Dels de crispetes. Però no faig soroll, i no suporto la gent que remena les crispetes i que va la de sota de tot: en principi són totes iguals, no? ¿Vas al cine a veure si la gent compra entrades per a les teves pel·lícules? Sí. I és més: vaig a la Fnac i em dedico a buscar la R de REC , i quan trobo el DVD el poso al davant de tot. Ho fa tothom! Per això sempre hi ha coses fetes aquí al davant: perquè aquí no ve ningú de la Xina a moure DVD's. Ja ho veus, seguim sent nens idiotes. Amb menys cabell, però nens.

stats