L’avi turista

Puc optar entre participar al càsting de 'Los mercenarios 4', convertir-me en un Bee Gee de l'opinió –ensucrat, amable i lleuger– , anar-me'n de repartidor de carmanyoles a Bombay o matricular-me en el curs 'sociologia de Miley Cyrus' a l'Escola Superior Skidmore. Perquè avui tot m'és permès. He arribat a l'edat de poder viatjar amb l'Imserso. Entre les opcions hi ha Benidorm, el balneari de Cofrentes, el circuit de los Pueblos Blancos o San Pedro del Pinatar.

Ara per ara, però, és més segur anar a entrevistar els jihadistes de l'Estat Islàmic a Síria o llogar un apartament turístic a la Barceloneta que anar a veure el castell del Papa Luna a Penyíscola. Perquè quan els altres pensionistes i jubilats sàpiguen que vinc d'Andorra seré víctima d'alguna maledicció gitana i de terribles pestes bubòniques gràcies a la repercussió del cas Pujol, i tindré sort si no s'han amplificat gaire les declaracions de la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, sobre el procés català. O almenys entre els meus nous companys de viatge.

Segur que el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) ha començat a recollir informació sobre aquest nou, i pervers, intent de sedició. Hi sortirà que Andorra la Vella, en comptes d'agermanar-se amb Mojácar o Lalín, simpatitza amb Sant Pol de Mar i amb Valls, aquest lloc de castellers i calçots. A més, acull escultures d'un artista català com Jaume Plensa i té com a referent i ideòleg cultural aquest element subversiu que es diu Albert Villaró i que ha escrit un llibre sobre la Catalunya independent. Els agents del CNI infiltrats a Andorra la Vella poden arribar a titllar de provocador i de poc glamurós el nom de la cafeteria que hi ha davant de l'ambaixada espanyola a Andorra, perquè tot venint de Madrid això de l'Orri els pot sonar molt malament.

Això si, mentrestant, no surt també un sindicat o una organització paleofeixista i demana el processament de la cònsol major de la capital perquè quan fa rodar les falles per Sant Joan pot estar incorrent en un delicte d'assetjament com el dels trabucaires de Cardedeu.

Davant d'aquest panorama, de crispació, de tensió i de mal rotllo, arribo a la conclusió que el millor es quedar-se a casa. Entre altres coses perquè treballo. En el mateix lloc dels darrers quatre anys. Avui per celebrar que sóc l'avi turista i que ja a puc viatjar amb l'Imserso m'he vestit més modernet, amb una camisa taronja i un pantaló negre. A la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria tres dones m'han preguntat si anava a la feina en cotxe i les podia portar. Anaven vestides igual que jo.

L'única diferència és que a la butxaca de la camisa portaven el nom de la gran superfície comercial més propera a la frontera. I ara ja no sé si haig d'escriure la catalana o l'espanyola.