Publicitat
Publicitat

Connexions pirinenques i fronteres mentals

Després de l’acte oficial, Manuel Valls va retre homenatge a Argelers als republicans espanyols

SÀVIES I ESTIMULANTS PARAULES LES DE MARIANO RAJOY SOBRE“l’ideal europeu d’enderrocar fronteres naturals en lloc d’erigir-ne d’artificials”. Les va dir durant el seu discurs a Montesquiu d’Albera, un petit poblet al costat francès del Pirineu oriental, durant la inauguració simbòlica de la línia de molt alta tensió (MAT), que hauria de començar a funcionar entre França i Espanya a partir del mes de juny.

Manuel Valls, el primer ministre francès, va escoltar amb atenció la proclama universalista del seu homòleg -“Agregar en lloc de segregar, unir i no desunir, connectar i no desconnectar”, s’enfilava imparable Rajoy-, però, segons vam saber després gràcies a la subtilitat analítica -psicoanalítica es podria dir- de la nostra premsa, sembla que el president espanyol no es dirigia exactament a Manuel Valls. Tampoc s’adreçaven les seves paraules al comissari europeu de l’Energia, Miguel Arias Cañete, ni a l’ex primer ministre italià, Mario Monti, que és qui va fer de mediador de la Unió Europea per desencallar aquesta obra aturada durant 25 anys, acordada, finalment, l’any 2008 durant una reunió a Saragossa.

Rajoy es dirigia al gran absent, el president de la Generalitat, Artur Mas, i de fet el que deia no tenia res a veure amb la MAT, sinó que era la resposta en forma el·líptica a unes declaracions polítiques recents de Mas, que va parlar de la “desconnexió legal” amb Espanya. De manera que el dia de les connexions, la gran escena va ser la desconnexió política i la desconnexió amb el subjecte motiu de la trobada estalviant-se, l’un i l’altre, els presidents espanyol i català, de parlar del que realment s’havia anat a fer, que és la inauguració d’una polèmica autopista elèctrica. Una infraestructura que precisament a la part espanyola ha estat recorreguda al Tribunal Suprem, on, tres dies abans de l’acte citat, un grup de tècnics denunciaven que no disposa dels estudis d’impacte ambiental necessaris i en qüestionaven la seva legalitat. “Han fet totes les trampes possibles -declarava en sortir del tribunal l’economista Josep Vergés, membre de la plataforma contra la MAT- i, mentre que a França s’han tingut en compte els ciutadans i s’ha soterrat el traçat, a Espanya el govern central s’enriu de nosaltres”.

Com se sap, a la part francesa la MAT va totalment soterrada, però a la part catalana només ho fa fins a Santa Llogaia i, després, és aèria. El primer ministre francès, Manuel Valls, va celebrar en aquest sentit que els alcaldes i els polítics electes francesos s’haguessin “batut sobre el terreny per aconseguir l’enterrament de la línia elèctrica per salvaguardar el paisatge”. “El soterrament ha sigut la bona solució”, va sentenciar Valls, que demostrava així que també ell, en representació de l’estat francès, així com els representants del territori de l’altre costat de la frontera, el dia de les “connexions”, estaven completament desconnectats de la manera de fer dels presidents Rajoy i Mas, que no han escoltat a ningú ni han volgut negociar les peticions de les poblacions per on passa l’autopista elèctrica i que han seguit el criteri contrari al de França.

Després de l’acte de Montesquiu, Valls i Rajoy van desplaçar-se fins a Peralada per celebrar-ho amb un dinar on, aquest cop sí, els va acompanyar Artur Mas. Abans d’acabar el dia encara quedava una nova oportunitat perquè els tres mandataris intentessin connectar el que havia començat anant cadascú a la seva. Així, Manuel Valls tenia previst dirigir-se fins al poble d’Argelès per fer un homenatge als republicans espanyols que van ser empresonats als camps de concentració de la platja al final de la Guerra Civil i on van morir milers de persones de totes les edats.

“Soc fill d’espanyols, d’una família republicana catalana -va dir Valls envoltat d’exiliats i fills d’exiliats-. Però sóc aquí, davant de tots vosaltres, com a primer ministre de França [per remarcar] l’exili de més de 450.000 vençuts de la Guerra Civil Espanyola”. “Tots ells -va continuar Valls- van travessar la frontera perquè van rebutjar la dictadura i van defensar la República; fugien de les tropes franquistes després de la caiguda de Barcelona i el que van trobar en arribar aquí van ser els camps del menyspreu”. “En aquells moments -va afegir- França no era encara la França de Pétain, i la nostra primera responsabilitat és reconèixer que França no va estar a l’altura de les esperances d’aquells homes i dones que venien com a refugiats i esperaven dels francesos que els acollissin”. Valls va fer referència fins i tot al fet -maquillat pels mateixos francesos- que havien sigut republicans espanyols els que van entrar els primers a París el dia de l’alliberament del 1944 i, recordant els fets recents dels atemptats, va concloure, referint-se als refugiats, que la defensa dels valors de la República han de ser més que mai indissociables a la “generositat”.

Ni Mas ni Rajoy hi eren presents. Per concloure el dia de les connexions, seguien connectats a les seves pròpies pel·lícules.