11/11/2011

El Congo, cap a les urnes

3 min
Quatre desplaçades del conflicte del nord de la República Democràtica del Congo descansen en un llogaret a l'est del país. El 28 de novembre Kinshasa porta a les urnes la seva incipient democràcia.

Les eleccions previstes per al dia 28 d'aquest mes a la República Democràtica del Congo (RDC) haurien de servir perquè la via política es consolidi definitivament, després que les eleccions de l'any 2006 -les primeres que es feien després de quaranta anys de mobutisme- servissin per aturar el llenguatge de les armes i crear un clima de confiança que facilités el diàleg nacional. Així ho va entendre l'ONU quan l'any 2006 es va decidir a gastar enormes fortunes per estabilitzar el país i s'hi va enviar una de les missions de Cascos Blaus més grans de la història, la qual, encara avui, segueix desplegada al territori.

Aleshores la RDC sortia d'una llarga guerra que va començar amb la intervenció ruandesa als camps de refugiats de Goma, on s'aplegaven els hutus fugits de Ruanda després del genocidi, va continuar amb el canvi de règim que va portar l'antic guerriller Laurent-Désiré Kabila a la presidència, també amb el suport de Ruanda i Uganda, i va degenerar en una guerra regional que es coneix com la tercera guerra mundial africana, en què van estar implicats Angola, Zimbàbue, Ruanda i Uganda, a més a més del mateix govern de la República Democràtica del Congo.

En total, es calcula que durant aquella guerra van morir al país uns tres milions de persones, la majoria civils. Segons estudis de les mateixes Nacions Unides, la guerra va desmantellar completament el que quedava del país que Mobutu havia deixat en fallida, i va servir per esquarterar el territori en zones controlades pels exèrcits i els homes de negocis dels diversos països que van participar en el conflicte -a més a més de les potències estrangeres que els hi donaven suport-, els quals es van enriquir enormement aprofitant-se del control militar de les riqueses naturals del Congo. Només durant els primers tres anys de guerra el govern va transferir cinc mil milions de dòlars dels actius del sector públic de la mineria a empreses del sector privat sense que hi hagi constància d'un sol pagament.

L'any 2006 les primeres eleccions democràtiques van portar aparentment la pau al país, i haurien de ser les segones eleccions que s'han de fer ara les que preparin el camí definitiu de la democràcia. Els últims mesos, però, i a mesura que avança la campanya electoral, el clima de violència fa que la desconfiança torni a planar sobre el futur. Així, un informe de l'ONU alerta de l'augment de la violència els últims mesos i fa pública la "viva preocupació" per un procés electoral que s'està fent amb gran violència i casos de violacions dels drets humans, amb segrestos, assassinats i pallisses. Segons l'informe, tots els partits polítics participen d'aquest clima de violència contra l'adversari, i és especialment greu el fet que també hi estiguin implicades les forces de seguretat del govern, entre les quals hi ha la policia, l'exèrcit i els serveis d'informació. També el Tribunal Penal Internacional ha demostrat públicament la seva preocupació per tal com s'està desenvolupant la campanya política i estudia la possibilitat d'enviar observadors a la RD Congo aquests pròxims dies.

Urnes fabricades a la Xina

180.000 urnes -fabricades a la Xina-, 64 milions de paperetes per votar -que s'imprimeixen a Sud-àfrica- s'han de distribuir a través dels 62.000 col·legis electorals preparats per acollir als 32 milions d'electors censats. El dia 28 es veurà si tot aquest desplegament extraordinari s'adiu al significat del fet de votar o de governar, i trenca el cicle de la violència en un país on la lluita pel poder encara està marcada per l'ús de la força, la gestió totalitària de les riqueses per part dels poderosos, l'exclusió del que perd, la imposició del que guanya.

stats