Publicitat
Publicitat

CARRETERES SECUNDÀRIES

Drets humans i el joc del gat i la rata

Paradoxa El president francès, François Hollande, parla de drets humans i democràcia a Kinshasa. El president del Congo, Joseph Kabila, fa al·lusions a la història colonial i diu que ningú els ha de donar lliçons de democràcia. Ruanda és elegida membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU, alhora que un informe acusa el país de crims de guerra

"París derrotada", "Bravo senyor Kabila", "Repte assolit". Les portades dels diaris de Kinshasa valoraven el final de la cimera de la francofonia celebrada a la República Democràtica del Congo com si es tractés d'una confrontació entre el president francès, François Hollande, i el president del país, Joseph Kabila. De fet, abans de viatjar a Kinshasa en el seu primer viatge africà com a president, Hollande ja havia reptat Kabila i anunciava una visita conflictiva: la democràcia i els drets humans, va dir abans de pujar a l'avió, són la prioritat francesa i el tema principal de la cimera. La situació a la RDC respecte a totes dues coses resulta "inacceptable".

La seva visita, doncs, s'esperava glacial amb Kabila i fraternal amb l'oposició, i així va ser. Després d'una trobada privada amb Kabila sobre la qual no n'ha transcendit ni una paraula, Hollande va visitar el líder de l'oposició, Etienne Tshisekedi, un home que es considera el veritable guanyador de les eleccions del 2011 i que denuncia frau electoral de Kabila. Hollande també va voler inaugurar una mediateca amb el nom de Florient Chebeya, el militant dels drets humans que va ser assassinat en una comissaria el juny del 2010 per un grup de policies.

Durant la seva intervenció a la cimera, finalment, Hollande va fer el que havia anunciat, és a dir, va destacar els drets humans i la democràcia com l'aspecte que dictarà la política francesa a l'Àfrica durant la seva presidència.

Això va passar el dissabte dia 13 i no va ser fins l'endemà, diumenge, quan Kabila va respondre a Hollande, que ja havia abandonat la cimera per volar cap a París. "La RDC -va dir Kabila- no té cap complex en qüestions de democràcia. Si s'ha de fer un balanç sobre la democràcia, hi ha tres preguntes que s'haurien de contestar. Qui va suprimir la democràcia en aquest país? Qui l'ha restituït? Qui té por de la democràcia? En aquest moments no tinc temps de donar una resposta a cada pregunta", va concloure Kabila amb vehemència, donant una imatge de gran seguretat, en una clara al·lusió a la dictadura de 32 anys de Mobutu Sese Seko, l'home que van mantenir al poder els francesos i els nord-americans, i que el pare de Joseph Kabila, Laurent Désiré, va expulsar l'any 1997. Kabila també volia recordar que ell ha estat el primer president elegit, l'any 2006 i l'any 2011. Aquest intercanvi públic de declaracions entre el monarca de la francofonia, Hollande, i Kabila es va convertir en alguna cosa més que paraules només tres dies després que s'acabés la cimera.

Assassinats de civils

Així, dimecres passat el policia Paul Mwilambwe, condemnat a mort per haver participat en l'assassinat del militant dels drets humans Florient Chebeya -precisament, l'home que Hollande va homenatjar a Kinshasa inaugurant una mediateca que porta el seu nom-, va declarar que havia comès l'execució com un encàrrec directe del president, "a través del general John Numbi", home de confiança de Kabila.

No ha sigut l'única bomba que ha explotat quan encara s'estava assaborint l'enfrontament entre Hollande i Kabila. Un dels altres temes que van ocupar la cimera va ser el de la guerra a l'est de la RDC i la conflictiva participació de Ruanda armant i donant suport al Moviment 23 de Març (23-M), que lluita contra l'exercit congolès i les FDLR, la milícia hutu que es va crear després del genocidi del 1994 amb els ruandesos hutu refugiats a la RDC.

En la seva resolució final, la cimera va condemnar "les violacions massives dels drets humans i del dret internacional humanitari a l'est de la RDC; els assassinats de civils, els desplaçaments forçats de població, el reclutament de nens soldats i la violència sexual". Malgrat que tothom mirava a Ruanda, ningú va gosar identificar directament el país veí com un dels principals responsables d'aquesta guerra que segueix activa des de fa quinze anys.

Un silenci que es va trencar també tres dies després que conclogués la cimera, quan l'AFP va fer públic un informe confidencial de les Nacions Unides que acusa directament Ruanda i Uganda de seguir armant els soldats del Moviment 23-M i assenyala el ministre de defensa ruandès, el general James Kabarabe, de ser el comandant de facto dels rebels, per sobre del general Bosco Ntganda, el cap del 23-M perseguit pel Tribunal Penal Internacional, acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat. Segons aquest informe, unitats ruandeses i ugandeses han participat en els combats del mes de juliol, quan el Moviment 23-M va agafar el control de les principals localitats de Rutshuru i la base militar de Rumangabo.

Davant d'aquestes acusacions fetes per una agència de l'ONU contra Ruanda i Uganda, resulta sorprenent la recent elecció de Ruanda com un membre no permanent del Consell de Seguretat. "Ruanda no té cap credibilitat per ocupar una cadira al Consell de Seguretat", ha denunciat Human Rights Watch en un comunicat en què afegeix: "Ruanda dóna suport a una revolta en un país veí, viola l'embargament d'armes imposat per l'ONU i és responsable dels crims de guerra perpetrats per Bosco Ntaganda, a qui persegueix el TPI". Un periodista de Burkina Faso va preguntar durant la roda de premsa a Kinshasa amb Kabila i Yamina Benguigui, ministra francesa de la francofonia, què era aquest joc del gat i la rata sobre els drets humans entre els africans i els occidentals. Yamina es va quedar tallada. Kabila es va aixecar i va marxar sense saludar la ministra francesa.