La 'Lleona' de Lampedusa perd el suport dels illencs

Giusi Nicolini, que fins fa uns dies era l’alcaldessa de l’illa de Lampedusa, és anomenada lleona pels veïns,i alguns comentaristes la defineixen com una Antígona moderna. O com la Passionària dels emigrants.

Gràcies a la seva veu, el seu crit a favor dels milers de persones que arriben cada any a l’illa provinents de les costes africanes, ha sigut candidata al Nobel de la pau i ha merescut tota mena de premis internacionals -dimarts passat va recollir a París el premi Houphouët-Boigny per la seva lluita en favor de la pau.

Quan Matteo Renzi va ser convidat per Obama a dinar a la Casa Blanca, va voler tenir Giusi Nicolini al seu costat. I quan el papa Francesc va visitar l’illa la va felicitar públicament: “Vostè ha fet d’aquesta petita illa una gran causa”, li va dir.

Tot just ser elegida, després de guanyar les eleccions del 2013, Nicolini va voler demostrar quin seria el seu estil com a alcaldessa i ho va fer enviant una carta a totes les autoritats del país: “Soc l’alcaldessa de l’illa -deia a la carta, anant directament al gra-. M’acaben d’entregar 21 cadàvers de persones que volien arribar fins aquí. El nostre cementiri no té més places. Estem disposats a fer-lo més gran. Digueu-me, però, quina superfície pensen vostès que hauria de tenir el cementiri de la meva illa”.

Quan l’any 2016 va rebre el premi Simone de Beauvoir, el seu discurs, dirigit als polítics que hi havia a la sala, a la directora de la Unesco i a la resta d’intel·lectuals que l’aplaudien, no podia ser més clar: “Refuso -va dir- aquesta política europea immoral i vergonyosa. Una política de murs que posa en perill el nostre benestar, la nostra serenitat. No només a Lesbos, sinó també a Quios o a Calais”.

Admirada, doncs, arreu, citada com a exemple de valor i humanitat, Nicolini acaba de perdre, però, les últimes eleccions a casa seva. I la derrota no ha sigut una derrota qualsevol, sinó una derrota humiliant, per golejada. Dels 4.000 vots emesos pels votants, Nicolini només n’ha aconseguit 900. I si no fos perquè la candidatura de la Lliga Nord ha obtingut només 200 vots, Nicolini hauria quedat en última posició, ja que fins i tot l’ha superat el candidat del Moviment 5 Estrelles.

Derrotadala lleona de Lampedusa, el nou alcalde és a partir d’ara Salvatore Martello, un antic militant comunista que ja havia sigut alcalde i que es presentava aquesta vegada amb el lema “ Totò per tutti ”.

“Ens pensàvem que era necessari tirar endavant -ha declarat Nicolini decebuda pels resultats-, i veiem que s’ha decidit tornar enrere”.

Sobre el seu contrincant principal, el nou alcalde, no s’ha tallat a l’hora d’acusar-lo de defensar interessos partidistes, corporatius -Martello té la seva força principal entre els pescadors de l’illa-, i d’haver recollit els vots de l’antic alcalde De Rubeis, condemnat per corrupció.

Sigui com sigui, la pregunta, però, és: què fa que una dona admirada arreu, premiada per la seva energia i la defensa de la dignitat dels emigrants, sigui derrotada a casa?

Què fa que tots aquests valors que, vistos des de fora de l’illa, ens semblen exemplars, els mateixos veïns de Nicolini els trobin insuficients per atorgar-li novament la confiança?

“Gràcies, heu extirpat el càncer lampedusià”, resava una pintada en ple centre de la ciutat l’endemà de la derrota de Nicolini. El “càncer lampedusià”, era, pel que han expressat alguns dels illencs a la premsa, que Nicolini semblava més interessada a figurar en els mitjans d’informació, a rebre reconeixement internacional, que a ocupar-se dels problemes diaris dels illencs.

“Nicolini? -es pregunta un dels seus detractors-. Una enganyifa! Les carreteres de l’illa són una contínua gimcana, la gasolina costa 40 cèntims més per litre que a la resta d’Itàlia i quan necessites ser visitat per un metge especialista el metge només es desplaça a l’illa cada quinze dies”.

Tampoc una de les figures més populars de l’illa, el doctor Pietro Bartolo, famós gràcies a la pel·lícula multipremiada Fuocoammare, de Gianfranco Rosi, ha sigut una bona ajuda perquè Nicolini revalidés l’alcaldia, i ja fa temps que viuen un enfrontament públic -una baralla entre dos stars, diuen les males llengües.

El doctor retreu a Nicolini que es comporti “més com una militant que com una elegida, ja que es desocupa de la gestió quotidiana per córrer als platós de televisió”. Nicolini, per la seva banda, acusa el doctor Bartolo d’ocupar-se més de la seva popularitat obtinguda gràcies a la pel·lícula que dels seus pacients.

Sigui com sigui, en el cas quela lleona de Lampedusa, l’Antígona, la Passionària Giusi Nicolini decideixi recuperar l’alcaldia en comptes de marxar a la política nacional, on els veïns són menys pròxims i la televisió s’enfot de la proximitat, sigui com sigui, dèiem, les grans idees també s’han de guanyar a casa. “Aquesta era una illa on abans la gent es banyava amb els morts -deia Nicolini fa uns dies-. Ara tothom coneix la nostra extraordinària capacitat d’acollida. Estic convençuda que els meus veïns ho han entès”. Doncs no.