CARRETERES SECUNDÀRIES
Misc 29/12/2013

L'any després de la fi del món

i
Bru Rovira
4 min

La fi del món s'havia previst per al dia 21 de desembre del 2012. Només se'n podrien salvar aquells escollits o previsors desplaçats fins al poble de Bugarac, situat davant del pic de Bugarac, el cim més alt de la regió vinícola de les Corberes, amb 1.239 metres d'altitud, al límit de la Catalunya Nord amb Occitània.

La predicció de la fi de l'existència humana a la Terra, i de la Terra mateixa, responia a una interpretació del calendari maia feta per gurus, ufòlegs i tota mena de profetes de l'Apocalipsi. La matinada del dia 21, el debat entre la colònia d'acòlits era a quina hora s'havia de produir el gran terrabastall definitiu. Alguns deien que la cosa estava prevista per a les 12 hores menys 12 minuts. Tenia sentit: el 21 de l'any 2012 a les 12 menys 12. Però van ser les 12 hores menys 12 minuts i no va passar res. Aleshores, els que havien predit l'Apocalipsi per a les 21 hores 21 minuts, es van animar. I van arribar les 21 hores i 21 minuts i tampoc va passar res. De manera que tota l'esperança es va concentrar en els que l'havien previst per a les 23 hores i 21 minuts. Però a l'hora assenyalada tampoc no va passar res. Ni una petita tremolor de terra, ni un llamp, ni un udol al cim de la muntanya, ni el plor d'un infant en una cova, ni un bou que pareix, una mosca que arrenca a parlar, la primavera que brota a l'hivern o una roca que s'il·lumina, talment una ànima en pena. Res de res.

Dotze mesos després del 21 del 12 del 2012, el dia de la fi del món, el món segueix on era. I la muntanya de Bugarac no s'ha mogut de lloc. "Només n'estem una mica més farts de tots vosaltres", ens diu una veïna del poble, que no té temps ni ganes de parlar i em tanca la porta de casa als nassos.

Segons el programa de l'Apocalipsi, els fets havien de succeir de la següent manera: en el moment de l'eclosió terràqüia, els extraterrestres amagats al cor de la muntanya despertarien de la letargia secular que els mantenia a l'espera d'acomplir la missió que els havia portat a la Terra, posarien en funcionament les naus espacials aparcades sota la gran cova i hi carregarien els terrícoles que haguessin tingut la previsió d'acostar-se a la muntanya en el moment crític. I, després, s'enlairarien en direcció a un món millor, deixant enrere un planeta fatigat, sacsejat pel foc i l'aigua fora de control, esmicolat per una gran explosió devastadora que precediria el silenci definitiu de la raça humana, exceptuant-ne les cobaies d'hominoide reunides com els animalons de Noè a la bodega de les naus espacials en un viatge sense retorn.

Expectació mediàtica

Més de 300 periodistes de divuit nacionalitats van assaltar el poble per filmar i relatar en directe l'esdeveniment, una de les notícies destacades de les vacances de Nadal i molt apreciada per una cadena japonesa que va desplaçar-hi un equip complet que hi feia una emissió tres vegades al dia i preparava un gran documental. La prefectura de Carcassona va dictar una ordre prohibint l'accés al pic de Bugarac i va enviar la gendarmeria per tancar els accessos als camins i les coves que hi ha a la muntanya. Fins i tot la confederació de pagesos hi va enviar una delegació per manifestar-se en contra de la construcció de l'aeroport Notre-Dames-des-Landes, aprofitant la presència multitudinària de periodistes, amb l'esperança que enmig del circ els podrien dedicar alguna seqüència abans de la foscor total.

Però aquell periodisme de fa un any -l'any que s'havia de produir la fi del món- va passar dels pagesos reivindicatius amb el mateix despit i desvergonya que va assaltar els 200 habitants del petit poblet, exigint-los comentaris, auscultant el seu estat d'ànim, perseguint-los amb les càmeres i els micròfons pels sembrats, els carrers del poble, els camins, fins a la porta de casa, el fons del jardí, els fogons, el celler, l'horta, el galliner.

"Vaig haver d'abaixar les persianes de casa perquè ens filmaven per la finestra!", diu una veïna.

Amb els habitants cada vegada més escèptics i emprenyats, el Gran Joc el van acabar donant els fabuladors, els venedors de fum i la tribu dels acòlits, apòstols de la fi del món, especialistes en ovnis, gurus i altra fauna desplaçada fins a Bugarac que es va apropiar de les audiències i va omplir llibretes per explicar el que ja s'havia escrit a internet: que si feia vuit anys un indígena havia vist llums intermitents sobre el cim de la muntanya, que si als avions quan sobrevolen el pic se'ls descontrolen els instruments de vol, que si el Mossad -els serveis secrets israelians- i els serveis secrets francesos havien investigat les entranyes de la muntanya, que si els nazis hi van buscar l'arca de l'aliança, Juli Verne s'hi va inspirar per enginyar-se la porta d'accés al centre de la Terra, i Spielberg per fer la seqüència de la trobada dels extraterrestres a Encontres a la tercera fase. Dies abans de la fi del món algun afortunat encara va tenir la sort de veure al bosc un aquelarre de conversos vestits amb túniques blanques i un humanoide en pilota picada dansant un ritual al cim de la muntanya.

Cansament i silenci

Un any després, jo només hi he trobat cansament, silenci, portes tancades. Sembla mentida que coses tan importants com la fi del món caduquin amb tanta facilitat. Cada dia costa més captar l'atenció de l'audiència. Sort que sempre hi ha un català a tot arreu. Va ser l'únic disposat a dir alguna cosa enraonada, sense acompanyament de llumetes de colors. El vaig trobar fent llenya, davant la casa que s'ha comprat. Diu que tenia una feina a Sant Cugat. Que està prejubilat. "Com va tot?" "Va". "Bé?" "Resistint".

stats