06/08/2017

El nostre amic sirià

4 min

Existeix almenys un sirià que té, fins ara, una bona vida, una vida protegida i luxosa, a la nostra estimada Europa: Rifaat al-Assad, germà de l’antic president, Hafiz al-Assad, oncle del president Baixar, conegut com el botxí o el carnisser per haver sigut un dels homes més cruels i sanguinaris de la dinastia familiar i una de les peces fonamentals dels serveis secrets sirians.

Només les propietats de Rifaat al-Assad a Espanya estan valorades en més de sis-cents milions d’euros. Tots els apartaments, hotels i pisos que ha anat comprant -sobretot a la zona de Marbella- ofereixen ells sols més habitacions que la suma de tots els sirians refugiats a Espanya. Fins i tot en el cas que el govern espanyol complís els acords amb la Unió Europea d’acollir els 17.000 refugiats a què es va comprometre -una xifra que de moment està estancada en uns 1.300-, la fortuna de Rifaat al-Assad seria més que suficient per ocupar-se de la instal·lació, cura i seguiment de totes les víctimes de la guerra siriana que ja haurien de ser al nostre país. De fet, només la societat Manitoulin Holding SA, que Rifaat té enregistrada a Luxemburg, va aconseguir l’any 2010 -última data que se’n té coneixença- uns beneficis de 165 milions d’euros, una suma que supera en més de tres vegades la quantitat que Espanya dedica a l’ajuda oficial al desenvolupament.

Gràcies a una denúncia feta per l’associació francesa contra el crim econòmic, Sherpa, l’any passat es va obrir una investigació judicial a França que va descobrir com la fortuna d’Al-Assad s’ha construït amb el saqueig dels fons públics sirians -és a dir, amb els diners de tots aquests sirians que ara rebutgem-. El jutge Renaud van Ruymbeke va obrir un dossier judicial en què també se li imputen delictes de blanqueig de diners i frau fiscal, servint-se d’una banda criminal organitzada. Aquesta investigació francesa es va estendre a Espanya amb la investigació que coordina el jutge José de la Mata, que de moment ha aconseguit bloquejar les propietats espanyoles de Rifaat i la seva família.

Un reportatge recent escrit pel veterà periodista francès Jean-Pierre Perrin, publicat a la revista XXI, explica com, a més de protegir la fortuna dels Al-Assad des dels governs europeus, a França, Espanya, Luxemburg i Liechtenstein (sense comptar altres paradisos fiscals fora de Europa) també se l’ha protegit dels seus crims. Més: a França, Rifaat va rebre l’any 1986 la Legió d’Honor pels “serveis a la nació”. Uns serveis que, com explica Perrin, s’estenen fins als fons més obscurs de les clavegueres de l’estat, amb assassinats selectius dels enemics dels interessos comuns, els del clan Al-Assad i els de la República.

Com a exemple ordinari de la protecció de l’estat que han tingut la fortuna i la persona de Rifaat, Perrin explica que, amb motiu d’una investigació que havia publicat al diari Libération, l’any 1998 va ser citat per un sicari de Rifaat en una cafeteria de la plaça de la República, a París. “No saps amb qui t’estàs ficant”, el va amenaçar el sicari. “No tens ni idea dels suports que Rifaat té a França. Fins i tot té el dret de circular per París sense haver-se d’aturar als semàfors vermells!”, va afegir abans d’oferir-li canviar de bàndol i convidar-lo a visitar el sumptuós castell de Saint-Jacques, avui embargat, on Rifaat va fer construir un heliport.

Rifaat va ser expulsat de Síria l’any 1980 pel seu germà Hafiz, que temia un cop d’estat. A l’estranger el va protegir transferint-li aquell mateix any uns 300 milions d’euros dels fons de l’estat. Des d’aquell moment Rifaat va anar augmentant el patrimoni, gaudint d’una vida desmesurada, d’un luxe insuportable. Entre els seus pitjors crims quan dirigia la unitat d’elit Panteres Roses hi ha l’atac a la presó de Tadmur, en què va exterminar els militants dels Germans Musulmans, assassinant-los dins de les mateixes cel·les. L’any 1982 també va dirigir la repressió contra la ciutat de Hama, on un grup d’islamistes havia agafat el poder, i va matar milers de civils i va acusar tota la ciutat de ser còmplice dels islamistes. “Els 30.000 morts de Hama ens donen trenta anys de tranquil·litat”, diu una de les fonts de Perrin que Baixar va comentar durant un dinar familiar quan van començar les revoltes a Síria l’any 2011. “Al meu pare li van arrencar els ulls. Les dones es feien les necessitats a sobre perquè els soldats no les violessin”, recorda un dels testimonis de Perrin.

Avui, tots els pronòstics situen la família Al-Assad com a vencedora d’una guerra que sens dubte s’allargarà en noves guerres. Si les grans potències dubten i canvien de bàndol i d’opinió, ocupant-se abans dels interessos propis que dels valors i de les poblacions, pel que fa a la protecció dels criminals i de les seves fortunes -el capital-, no sembla que hi hagi cap dubte: sempre que es mantingui la discreció i que la justícia no hi fiqui el nas, tots els inversors i consumidors seran ben rebuts i adulats a la nostra estimada Europa, no així les poblacions ultratjades i necessitades. Rifaat podrà celebrar aquest agost el seu 80è aniversari a Puerto Banús brindant amb xampany francès.

stats