Per què no?
"Per què heu fet un bitllet amb el valor de 21 lliures ('totnes pound')?", pregunta Cyril Dion, sorprès per un xifra tan poc ortodoxa. "Per què no?", respon provocador i divertit el professor Bob Hopkins, inventor d’aquesta moneda local - 'totnes pound' - que permet que el comerç de proximitat pugui sobreviure a la ciutat anglesa de Totnes teixint complicitats amb la ciutadania, relocalitzant la riquesa i donant sentit al consum.
"Per què no?" Per què no es poden fer les coses d’una altra manera? Decidint nosaltres com volem viure. Inventant i posant en pràctica un nou relat de la vida col·lectiva: de consum, educació, ús de l’energia, agricultura, economia, democràcia, solidaritat, món laboral.
Si encara no l’han vist, els recomano amb entusiasme la pel·lícula-documental 'Demà', de Cyril Dion i Mélanie Laurent. La pel·lícula parteix de l’estudi que van dirigir els científics Elizabeth Hadly i Anthony Barnosky, de la Universitat de Berkeley -publicat amb gran impacte l’any 2012 a la revista Nature -, segons el qual si els humans no canviem els hàbits i seguim amb el mateix model de progrés i creixement -incloent-hi el creixement demogràfic i l’accelerada divisió entre rics i pobres-, és molt probable que la Terra i el seu ecosistema s’enfonsi entre els anys 2040 i el 2100.
La possibilitat de capgirar aquest destí fatal és a les nostres mans. Però, per aconseguir-ho, "els humans -diu Elizabeth Hadly- hem de multiplicar sense més dilacions tota mena d’accions positives, que ens permetin reconduir el curs actual de la història".
El que més il·lusiona i estimula d’aquesta pel·lícula és constatar com, fora dels discursos i dels debats oficials del poder, hi ha arreu del món una societat capaç de pensar per ella mateixa i d’enginyar-se noves maneres de viure, solidàries, empàtiques, que protegeixen la comunitat i tenen sentit, perfectament possibles, aplicades a la política i l’economia global.
La convicció que els principals problemes que avui viu la humanitat no es poden tractar per separat -és a dir, que si volem canviar, per exemple, el model agrícola, menjar saludablement i acabar amb la fam, s’ha de canviar també el model energètic- fa que les càmeres de 'Demà' decideixin viatjar a través de diversos continents, de manera que l’espectador pugui lligar i relacionar problemes i solucions, intuïcions, propostes i, sobretot, sigui convidat a mirar el món local, concret, domèstic, propi, amb una visió panoràmica de les principals amenaces sobre la vida humana, els valors i la convivència.
Com explica molt bé Olivier De Schutter, antic relator especial de les Nacions Unides sobre el dret a l’alimentació, els grans reptes que avui té la humanitat -i un d’ells és la fam- no són per falta de recursos, sinó de voluntat política, resultat del conflicte entre les minories que controlen el poder i l’interès general. Les multinacionals, els lobis, bloquegen qualsevol canvi del sector agrícola i energètic. I els polítics, atrapats per la dependència al poder econòmic, són incapaços de capgirar-ho. En aquest diari, jo mateix vaig publicar un reportatge sobre l’agricultura industrial de la soja al Paraguai, on es veia com les multinacionals havien destruït les economies locals en benefici d’unes multinacionals que cultiven soja per alimentar el bestiar europeu, xinès i nord-americà. I com els beneficis d’aquesta destrucció a gran escala, aquesta misèria en nom del progrés, queda en mans d’unes quantes multinacionals que, a més a més, els deslocalitzen en paradisos fiscals. És a dir, no paguen impostos al país on han destruït la vida local i on practiquen el nou esclavisme del treball precari -mal pagat i sense compromisos- que promouen els principals organismes econòmics mundials i que segueixen els polítics.
Com es pot parar aquest cicle infernal? A 'Demà' es recullen estimulants iniciatives ciutadanes destinades precisament a recuperar la capacitat de decidir dels ciutadans. "S’ha de regular democràticament l’economia", proposa la pel·lícula. No n’hi ha prou a anar a les eleccions de tant en tant. S’han de trobar noves formes de participació que permetin recuperar el control de les nostres vides. Construir un nou relat del món.
L’educació, evidentment, és la principal eina que tenim per preparar aquest imprescindible canvi de mentalitat. I 'Demà' viatja a Finlàndia, on hi ha el model educatiu més estimulant per afrontar els nous reptes. La nostra filosofia, diu el director d’escola Kari Louhivuori, és molt simple: ensenyar als infants com aprendre, preparar-los per a la vida. Si un mètode no funciona amb algun alumne, en busquem un que funcioni. No hi ha tests, no hi ha inspectors, no hi ha exàmens. A l’escola de Louhivuori tenen un 43% de nens immigrants. Mentre aprenen la llengua, els que no la saben encara, fan tallers, esports, treballs pràctics. Tenen un professor especialista que els ajuda. A l’escola es fa música, teatre. Ningú en queda fora. Tots s’ajuden. Avancen junts.
