Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI ÀFRICA

República Centreafricana: esperant el pitjor

Com va passar a Ruanda fa vint anys, a la capital de la República Centreafricana s'han començat a repartir matxets entre la població. Aquest dijous, després d'un viatge a l'antiga colònia, el ministre francès d'Exteriors, Laurent Fabius, declarava a la televisió: el país avança cap a un genocidi. El desordre, afirmava, és absolut. Més d'un milió de persones viuen aïllades, afamades, sense cap possibilitat d'adquirir aliments, atrapades enmig d'una guerra civil que impedeix l'accés a l'ajuda alimentària internacional. Els refugiats ja sobrepassen els cinc-cents mil, després que pobles sencers hagin estat saquejats i cremats.

El nombre de famílies que s'amaguen dins de la selva fugint dels combats és incomptable i recorda els pitjors escenaris de la guerra de la República Democràtica del Congo, quan milers de persones morien de gana perseguides pel foc creuat de la barreja de soldats, guerrillers i bandolers que acostumen a enfrontar-se en aquests escenaris en què l'estat ha perdut tota l'autoritat. Des del mes de març, quan el president François Bozizé va ser expulsat del poder i Michel Djotodia, el líder de la Séléka -una coalició de grups rebels infiltrats i dirigits per mercenaris sudanesos i txadians-, es va autoproclamar president, la situació només fa que empitjorar. La població, desprotegida, fa mesos que organitza grups d'autodefensa. Amb un fons de guerra de religió en un país on, per primera vegada després de la independència, un musulmà ocupa la presidència -el 80% de la població és cristiana-, la violència s'ha apoderat dels civils, que es veuen abocats al conegut cicle infernal genocidiari, en què els actes d'autodefensa acaben generant repressió i venjança indiscriminada entre les diferents poblacions atemorides.

Però, com expliquen els experts, la religió no és l'origen d'aquesta guerra, malgrat que avui s'hagi convertit en una de les banderes que l'animen. "Els guerrillers de la Séléka -ha explicat Thierry Vircoulon, especialista africà del Crisis Group- no han vingut a la República Centreafricana a convertir la gent. Han vingut a robar (el país té una enorme riquesa mineral, sobretot diamants). El que passa aquí no té res a veure amb el que passa a Mali. Però això no vol dir que la situació no pugui degenerar, ja que els grups jihadistes s'estan introduint al territori per convertir-lo en un nou santuari de la guerra santa regional". Potser aquesta amenaça terrorista serà finalment la que farà actuar la comunitat internacional, fins ara sorda i muda al patiment d'un país de quasi cinc milions d'habitants. Un país on -ja va passar a Ruanda- tothom és conscient de com poden degenerar les coses. De moment, França sembla disposada a enviar-hi un contingent de 800 soldats més, que s'afegiran als 400 que ja tenen a Bangui. També s'espera una cimera de 40 caps d'estat africans a París el 6 i 7 de desembre.

Mentrestant, el guerriller Kony, l'home que dirigeix l'Exèrcit del Senyor i que avui es desplaça sembrant el caos pel sud del país, ha iniciat gestions per negociar la seva rendició. Són uns set mil soldats, la majoria nens, i també famílies senceres, que viuen del saqueig i del terror, i que agonitzen morts de gana mentre els persegueixen soldats africans dirigits per forces especials nord-americanes, més interessades en la publicitat que voldria dir atrapar-lo "viu o mort" -Kony va ser un fenomen mediàtic de curta durada fa quasi dos anys- que a comprometre's amb la delicada situació de la República Centreafricana.