Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'ÀFRICA

92 morts sobre la sorra, 4 rescatats

La notícia que arriba des del nord del Níger, a una desena de quilòmetres de la frontera algeriana, en ple desert del Sàhara, és esfereïdora: 92 persones han estat trobades mortes deshidratades i cremades pel sol després que els camions en què viatjaven quedessin atrapats enmig de la sorra per culpa d'una avaria. La majoria de les víctimes són immigrants que havien sortit del sud del Níger i volien arribar fins a Líbia per provar d'entrar a la fortalesa d'Europa a través de l'illa de Lampedusa, aprofitant el descontrol del país després de la caiguda de Gaddafi.

Els cadàvers que de moment ha trobat l'exèrcit nigerià repartits en petits grups són els de 52 nens -52 nens!-, 33 dones i 7 homes. Tots han mort d'esgotament i deshidratació per culpa del sol, segons ha explicat un dels 21 supervivents, el Sadafiou, a l'agència AFP. El Sadafiou explica que el grup venia del sud del país i va sortir de la ciutat d'Arlit, a 200 quilòmetres de la frontera algeriana, a finals de setembre. Viatjaven en dos camions. Un dels vehicles es va avariar i l'altre va tornar enrere per anar a buscar les peces de recanvi per reparar-lo. Però el segon camió també va patir una pana i el grup va quedar atrapat enmig del desert en un indret on "els més forts poden viure tres o quatre dies, però la majoria moren entre les 24 i les 48 hores", segons ha explicat l'alcalde d'Agadèz, Rhissa Feltou.

Aquest grup d'emigrants el formaven agricultors i ramaders que havien decidit moure's cap al nord després de veure que la collita que esperaven s'havia esvaït per la falta de pluja. Eren, doncs, famílies senceres que fugien de la fam al país africà més vulnerable al cicle anual de pluges i collites, on una mala collita pot significar la pèrdua dels ramats i la mort de les persones més fràgils.

Sobre l'etapa intermèdia que els esperava en el seu llarg viatge, s'ha d'assenyalar que fins abans de la caiguda de Gaddafi més de 100.000 nigerins treballaven a Líbia i els seus salaris d'aleshores eren una ajuda inestimable per a les seves famílies. Els treballadors negres a Líbia van ser la primera víctima de "l'alliberació" del país i tota aquesta mà d'obra va haver de tornar a casa o va provar de fugir cap a Europa seguint la direcció dels que havien anat a fer "la guerra humanitària", la "guerra justa", però els han deixat que s'ofeguessin enmig de les aigües poblades de vaixells de guerra i avions de combat. No se'ls deixa venir a Europa, se'ls estigmatitza com el pitjor problema de la nostra estabilitat, però tampoc se'ls vol deixar viure de les engrunes de l'àpat dels suculents negocis que ara esperen fer les empreses estrangeres en un país africà empatxat de gas i de petroli.

Aquesta nova tragèdia de les rutes de la immigració en un món global del qual ja ningú s'escapa ha coincidit al Níger amb l'alliberament dels quatre ostatges francesos de l'empresa Areva, dedicada a l'extracció d'urani. Un dels aspectes més polèmics d'aquesta alliberació és la relació que el president del Níger, Mahamadou Issoufou, ha fet en relacionar l'alliberament amb les negociacions sobre la renovació dels contractes d'explotació de l'empresa francesa. Un dels principals artífexs de l'alliberament ha estat precisament l'exministre i destacada figura tuareg Mohamed Akotey -un home que acostuma a ser present en aquesta mena de negociacions-, que presideix el consell d'administració d'Imouraren SA, una filial d'Areva.

L'ostatge del turbant

La diplomàcia francesa ha negat qualsevol vinculació entre una cosa i l'altra. Però, gràcies a les bajanades de Marine Le Pen, el debat sobre la responsabilitat que els països rics tenen en l'explotació dels recursos dels països pobres que segueixen sent pobres malgrat la seva riquesa natural, i molt pobres com és el cas del Níger; gràcies a la senyora Le Pen, dèiem, aquest debat imprescindible de la justícia i l'humanisme al món actual s'ha esvaït amb la rauxa de les paraules gruixudes, i les insinuacions delirants, plenes d'odi als musulmans, sobre la vestimenta dels segrestats: "Aquest ostatge que portava un turbant -volia dir l'ostatge negre?- potser ens hauria de donar alguna explicació", ha dit la nova heroïna de l'Europa del populisme emergent. Paraules que han merescut les portades de diaris mentre els 92 morts quedaven en una nota a peu de pàgina.