Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI D'ÀFRICA

'La roja' i el dret fonamental al futbol

La selecció espanyola de futbol, la roja , s'enfronta avui amb la selecció de Guinea Equatorial en un partit amistós que es jugarà a la capital, Malabo, enmig de les crítiques fetes des d'Espanya per diversos partits polítics i organitzacions humanitàries que denuncien la falta de llibertat i la persecució i les tortures que pateixen els opositors al règim.

Els jugadors de la roja , entre els quals hi ha convocats cinc blaugranes, tal com ens va informar el TN de TV3 dijous al vespre sense fer ni una sola menció a les crítiques -un fet que televisió espanyola no va gosar callar-, viatgen amb les despeses pagades pel govern del dictador Teodoro Obiang Nguema Mbasogo, que ha convertit aquesta visita en un acte de propaganda del règim.

Jerónimo Osa, secretari general del Partit Democràtic -el partit únic gràcies a uns excel·lents resultats electorals que mai baixen del 95%-99% dels vots-, ha agraït la visita dels futbolistes espanyols amb un comunicat en què fa una defensa aferrissada del futbol com un dret fonamental, i ataca les crítiques que ha provocat la visita. "El futbol -afirma Osa- és un bé de la humanitat, un bé que tenen el dret de gaudir i compartir tots els éssers humans, independentment de la seva raça, nacionalitat o ideologia".

Amnistia Internacional, una de les ONG que ha denunciat la visita de la roja com un acte de suport a la dictadura d'Obiang, ha fet públic un comunicat sobre les tortures del règim i les detencions arbitràries, i ha explicat com a exemple el cas d'Agustín Esono, professor i director d'una escola privada, que va ser detingut i torturat fa un any i segueix a la presó sense que s'hagi concretat cap acusació. L'APDHE (Associació Pro Drets Humans d'Espanya) ha demanat la suspensió del partit i denuncia que la Federació Espanyola de Futbol faci el joc al règim, en un país on l'enorme riquesa que reporta el petroli és en mans d'una minoria i més del 70% de la població viu en la pobresa extrema, amb menys d'un dòlar al dia.

El dictador Obiang és el dirigent africà que fa més anys que és al poder. Antic militar a l'acadèmia de Saragossa, Obiang va fer un cop d'estat l'any 1979 en contra del seu oncle, Francisco Macías, el qual va ser afusellat. El país va viure un cert aïllament fins que, a finals dels 90, s'hi va trobar petroli. Avui és el quart exportador de petroli africà i les companyies estrangeres -especialment les petrolieres nord-americanes- competeixen per tenir relacions privilegiades amb un règim que practica la corrupció com la forma més eficaç de fer negocis. Espanya, malgrat ser-ne l'antic estat colonial, s'ha perdut aquesta festa del petroli i la megalomania constructora -els jugadors espanyols ho podran comprovar al luxós centre turístic de Sipopo, on s'arriba per una autopista feta expressament-. De manera que, des de fa anys, Espanya prova de recuperar la relació amb Guinea i han estat diversos els viatges polítics i privats que s'han fet a l'antiga colònia, molts dels quals amb negociacions per sota de la taula per evitar l'escàndol que significa fer negocis de sang amb una dictadura que no respecta la llibertat i els drets humans. Per Malabo hi han passat José Bono -primer com a president del Congrés i després com a lobista-, Moratinos -primer com a ministre i després com a amic, acompanyat d'empresaris-, Duran i Lleida, i l'il·lustre Julio Iglesias, que va quedar sorprès "de la imatge tan diferent de la que donen els mitjans internacionals".