Publicitat
Publicitat

La declaració

Per ser operativa i legítima, la declaració de sobirania del Parlament haurà d'ajustar-se a dos principis: el de la transparència i el de la neutralitat.

Fer una declaració transparent implica dues coses. D'una banda, ha d'incloure una justificació política i jurídica del procés que enceta. De l'altra, ha d'indicar, amb la màxima precisió possible, el seu objectiu final: en aquest cas, un referèndum sobre el nivell de sobirania desitjat pels catalans. Sense justificació i, sobretot, sense un objectiu concret, es convertiria en una mera declaració d'intencions, com la que, de fet, el mateix Parlament ja ha aprovat en altres coses quan ha afirmat que el poble de Catalunya té i conserva el dret a autodeterminar-se. Sense plantejar la celebració d'una consulta, la declaració moriria en el moment mateix de ser votada, sense poder resoldre cap dels reptes del país. Per tant, demanar, com sembla que vol fer la direcció del PSC, la redacció d'una declaració genèrica, feta de trets difuminats i paraules vagues, no té cap sentit.

Tot això no vol dir, però, que, en la seva part justificatòria, l'esborrany de la declaració pactada per CiU i ERC no sigui millorable. Els paràgrafs 1, 2 i 3 del preàmbul recolzen la convocatòria d'un referèndum en les frustracions i els fracassos del catalanisme, des que es va constituir com a força política ara fa cent anys i, sobretot, des que les Corts i el Tribunal Constitucional van escapçar el projecte estatutari del 2005. Però hi ha silencis que convindria evitar. Primer, caldria subratllar la situació permanent de minoria de Catalunya a l'estat espanyol i la corresponent manca de garanties de l'autonomia catalana, perquè aquest argument serà un dels centrals per legitimar el procés a l'arena internacional. Segon, caldria esmentar els principis que justifiquen el dret a l'autodeterminació en el dret internacional. Tercer, potser fóra bo recordar que aquest procés és també una estratègia de regeneració política: és cada cop més evident que els que s'oposen a la possibilitat d'una consulta i a un canvi polític són els que viuen dins de l'entramat de dependències polítiques i econòmiques que formen l'estat espanyol i que expliquen bona part de la crisi actual.

Ajustar-se al principi de neutralitat suposa evitar prejutjar el resultat del referèndum. Teòricament, la declaració del Parlament pot anar des d'una fórmula radical o de resultats a una redacció moderada o de procediment . Una declaració radical definiria el poble català com a sobirà, n'atorgaria la representació al Parlament i procediria a fer una declaració unilateral d'independència. Una de moderada o procedimental en tindria prou convocant el país a pronunciar-se sobre el seu futur polític i sobre la possible creació d'un estat independent o no.

Crec que els partits firmants de la resolució volen (o haurien de voler) fer una declaració procedimental per raons filosòfiques (el dret de decidir no pressuposa el resultat final de la decisió) i de prudència política (no podem interpretar directament els resultats del 25-N com un plebiscit, tot i que s'hi acosten, i una declaració de màxims fa perillar el tipus de majoria àmplia que cal per dur a terme la consulta). Tanmateix, l'esborrany apareix com a excessivament maximalista perquè defineix a priori un resultat que només pot ser definit pel procés mateix. El paràgraf 3 del preàmbul afirma que "el poble de Catalunya ha expressat [...] la necessitat de constituir Catalunya en un Estat". El paràgraf 5 afirma que les darreres eleccions criden a iniciar "el procés per la constitució de Catalunya com a nou Estat". El punt 4 de la declaració en si dóna per descomptat que es negociarà amb l'estat espanyol i les institucions espanyoles -tot i que no sabem si el resultat de la consulta serà favorable a la independència.

La democràcia no es justifica pels resultats de les eleccions sinó per la celebració de les eleccions independentment de qui guanyi. Aquest principi val també per al referèndum. Fins ara, la consulta ha captat la imaginació del país perquè ha apel·lat a la llibertat i al dret inalienable a decidir, més enllà de la majoria que es pugui articular. Continuem per aquest camí. No vulguem excloure els indecisos o els que votarien que no. Aprovem una declaració que simplement cridi els catalans a participar en una consulta per decidir quin estatus polític es volen atorgar i per determinar si (així, escrit en condicional i no com a afirmació) volen establir un estat propi o no. Comptar amb una majoria àmplia o, si no és àmplia, oberta i generosa, a favor de la consulta serà aleshores la primera victòria en un camí que es preveu apassionant però difícil.