Activitats de veritat, a prova de crisi
La crisi ha rebaixat l'estrès dels sopars d'empresa i el transport de lots, però hi ha agendes prenadalenques igualment plenes. El filtre econòmic fa impossibles algunes activitats i fa més necessàries que mai d'altres. Hi ha hagut com sempre festivals infantils, concerts de corals, trobades als esplais, pessebres vivents i mil sis-centes activitats voluntàries vinculades a una Marató de TV3 que fa vint anys va decidir articular-se al voltant de la xarxa de gent que s'arremanga organitzant des d'una tómbola a una subhasta o una desfilada. Vull insistir sobre un fet que pot semblar obvi però massa sovint obviem, i és que els que organitzen tot això a sobre s'ho passen molt bé. Els compensa. Penquen i passen nervis i hi enterren hores d'oci que roben a la família o a la son, superen molts entrebancs, però hi acaben trobant una satisfacció. Els valorem pel benefici social, i aquest és el motor del seu entusiasme, però cal entendre d'on treuen la benzina: de com és de gratificant. Sap greu pels restaurants i per les empreses de lots damnificades comprovar que tradicions amb poca ànima, dependents només d'un pressupost cauen en picat. Però reconforta constatar com les activitats que són de veritat, que tenen al darrere voluntats, il·lusions i causes, no noten la crisi. Al contrari, gràcies a la seva existència n'amorteixen els efectes i assenyalen on és la sortida.
