Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Aixecar-te al matí per fer que no passi res

TENIR UN PROJECTE és engrescador. Encara que el projecte sigui molt difícil. Un horitzó t’obliga a esforçar-te, a arremangar-te, a ser flexible, perquè els camins no són sempre rectes, però t’obliga també a saber on vas, que no es tracta d’anar donant voltes a una rotonda. Un projecte et fa ser positiu, mirar endavant. La gent que ha engegat projectes a la vida, i se n’ha sortit, acaba confiant en les seves capacitats. I alhora és prou humil per saber celebrar la sort de continuar tenint idees, ganes d’avançar, somnis. I energia per perseguir-los.

Ser del sí és molt diferent que ser del no. No és només l’obvietat que siguin respostes antònimes. És que aixecar-te cada matí intentant que passin coses és molt diferent que aixecar-te cada matí intentant que no passi res. L’immobilisme ha de ser profundament avorrit. I molt frustrant, ara que passen tantes coses.

Una altra diferència substancial és que si vols una cosa, assumeixes una responsabilitat. Però si el projecte és un no projecte, si el que vols és que un altre no se’n surti, depens d’ell, és ell qui et marca l’agenda. Hi ha gent que acaba trobant la raó de ser i l’orgull en el fet de conservar el que hi ha per la força, sense ni tan sols intentar convèncer. Però el seu llenguatge va contaminant el seu estat d’ànim. La seva victòria màxima és continuar com estaven, l’únic que podran celebrar és que l’altre no tingui res a celebrar.

No és el moment d’empatitzar amb la gent negativa, és molt millor mirar-los als ulls, recordar-los amb un somriure que saps on vas i hi aniràs. I anar-hi. Però, un cop avances i queden enrere, convé plànyer qui ha convertit en objectiu únic boicotejar objectius aliens.