Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Aneu a veure ja sisplau ‘Segon origen’

Poso totes les cartes a sobre la taula. Em considero amic de Carles Porta, penso que el seu llibre Tor és una obra mestra del periodisme literari, sé com ha patit 8 anys per tirar endavant l’adaptació al cinema del Mecanoscrit del segon origen de Pedrolo, i l’admiro perquè és un emprenedor amb potes: quan ell es proposa alguna cosa, podeu estar tranquils que allò acabarà passant. Tant de bo tinguéssim uns quants Carles Porta més.

Però no és per aquests motius que us recomano que aneu a veure ja Segon origen, la pel·lícula.

L’heu d’anar a veure perquè per fi tenim una versió per a les grans pantalles de l’obra que tots hem llegit, com un país normal. Perquè és cinema català de qualitat, amb efectes especials de nivell, amb tots els detalls ben cuidats, amb ambició, i mereix el premi del públic omplint les sales.

Perquè emociona, angoixa, entristeix i il·lusiona alhora. Perquè sap mostrar tendresa en la devastació. Perquè l’adaptació hi ha sabut trobar un vincle magistral amb el canvi climàtic.

Perquè és el millor homenatge possible a Bigas Luna, el director que la va començar i a qui la mort li va impedir acabar-la, i és també una mostra de la vitalitat i el talent de Carles Porta, que la va saber portar fins al final.

Per unes escenes memorables al Camp Nou. Pel repartiment, que se sap mostrar contingut quan cal, expansiu quan toca, i que sempre troba el to. Pels seus silencis durs i eficients, que ensenyen el que ha de suposar sentir-te sol al món. Per alguna mostra de sentit de l’humor ben rematada. Perquè fa pensar. Perquè fa patir. I per la màgia de l’escena final.